dissabte, 26 de maig de 2012

Cloenda del mes de les estampetes

Un amic em diu que hauria de parlar  seriosament –ara que som al mes de maig- dels Mesos de Maria casolans i dels que es celebraven amb gran solemnitat a Banyoles.

Si: amb molta solemnitat es celebraven aquells Mesos de Maria a l’església de Sant Esteve: cada dia – cada dia!- durant tot el mes de maig, a les sis del matí es veia la plaça del Monestir plena de gent. És clar que llavors –era pels anys 40 i 50 del segle passat- hi havia un bon estol de capellans a Casa Missió i la organització marxava perfecta. Mai havia vibrat tant l’església del Monestir amb aquells cants matinals del “Oh, Maria, mare mia” que ressonaven sota la volta amb els sons de l’orgue de tubs aixafats que teclejava mossèn Gelpí. I mai hi havia hagut tant de jovent dintre del temple com en aquells dies del   Mes de Maria, si bé una bona part dels assistents esperaven la sortida per arribar-se  fins a la Fontpudosa a esmorzar, a menjar la coca llaminera amb xocolata i  fer el traguinyol d’aigua pudenta, diguem-ne sulfurosa que és més fi. Cantant i rient, nois i noies s’encaminaven  a passa llarga de la Puda a la ciutat sense necessitat d’agafar el cotxe (en aquells temps ningú podia pensar que arribaria un dia que per anar a La Puda hauria d’agafar el cotxe, com tampoc podien imaginar-se que al cap d’uns anys tots serien xofers). Llavors s’hi anava a peu i s’arribava amb temps al centre de la ciutat per acomiadar-se dels companys amb un “fins a demà si Déu vol”, i alguns fins i tot fent algun petonet d’escallimpada a la xicota abans de començar la jornada “laboral”.
Hi havia nens i nenes que feien col.lecció de les estampes que es repartien a l’església del Monestir. Cada dia, els escolans passaven la bacina i amb cinc cèntims que hi tiraves ja et donaven l’estampeta. Hi havia qui tenia tota la col.lecció: les 30 estampetes que acreditaven que no s’havia faltat mai cap dia al mes de Maria. Potser encara hi deu haver algun col.leccionista d’estampes i cromos que les recordarà com a record d’infantesa o joventut. La mainada s’anava descanviant les estampetes amb els dibuixets de la Verge amb el Nen Jesús envoltats de floretes. S’havia d’obtenir la col.lecció completa, i per aquest motiu no era pas res d’estrany de trobar grups de nens i nenes que se les intercanviaven pels patis de les escoles:

- Dolors, ja tens la Regina Celi?
- No, però tinc la Stella Matutina.
- Ui, jo la tinc repetida.
- Goita, Manel: si vols et canvio una Consolatrix Aflictorum per dues Refugium Peccatorum.
- No, no, però si vols una Salus Informorum et donaré tres Turris Davidiques.
- A veure-les.. Ui, no, aquestes teves son de l’iclésia” del Sagrat Cor i jo les tinc del Monestir.
- És que jo faig totes les col.leccions. “Hasta” les de la Providència i les de les Carmelites.
- Aquestes no són tan maques perquè a “radera” no hi ha res escrit. Veus, aquesta meva?. Hi ha l’escrit de la Flor Espiritual per a demà i un vers que diu: Verge Maria, guia’ns cap al cel - acompanyats de Sant Miquel.

I així, fins al darrer diumenge de maig que era el dia dedicat a la “Conclusió” del Mes de Maria. Dia de festa grossa. A la tarda, els cants vibraven més que mai, i la plaça del Monestir s’emplenava de gent per a participar en un sorteig d’una imatge de la  “Mare de Deu”.

Bonica festa la de la “Conclusió” del Mes de Maria del Monestir. Com també boniques eren les festes que es celebraven dintre les cases en les que els nens i nenes hi havien fet Mesos de Maria particulars  en uns altarets que ells mateixos  construïen posant-hi estampetes escalonades. Encenien candeles i espelmes davant d’una petita imatge de la Verge i cantaven l’”Oh Maria, Mare mia – salvadora del mortal, - empareu-me i guieu-me a la pàtria celestiaaaal!”. Ara, en aquells racons dels menjadors on la mainada hi havia alçat el seu “mes de Maria” s’hi veuen aquelles caixes anomenades televisions, si bé encara avui hi hem pogut contemplar algun adornament al seu damunt: uns gerrets amb floretes i  estampetes colorejades amb el dors imprés amb “la Flor i jaculatòria per a meditar”. Al cap d’uns anys,  algunes d’aquelles estampetes  formaren part de  l’exposició “Cromolitografia religiosa. Dolça imatge del culte domèstic”  en un cicle de 4 manifestacions organitzades per la Comissió de la Llotja del Tint.