dissabte, 9 de juny de 2012

Sant Antoni dels paletes


Estic escrivint aquesta xiscagardiada mentre veig voleiar les pancartes del meu carrer que anuncien el II Festival de Màgia que  durant tres dies enlluernarà els espais de les placetes del Barri Vell, de la Muralla, i fins i tot arribarà fins el paratge dels Desmais on les goges s’enmirallaven en les seves aigües cristallines. Ooooh! és primavera i  per aquests dalts acaba de passar un punt petit que en diuen Venus. Oooh!, que poètic,  i vinga, tots alegres i contents. A can Puig faran la Nit de bosc; a la plaça, fira del llibre vell; a la comarca una trobada de Vespes; hi haurà matins verds i contes eròtics d’aquells que abans també en dèiem verds, caminades populars, trobades de cantaires i tota la pesca. I visca la música, que deien els trincaires!. Oooh, és primavera a la nostra ciutat, no com abans que només era primavera al Corte Inglés.



Però com que estem a les vigílies de la festa dels paletes, vet-aquí que avui m’ha passat pel cap de parlar-vos d’aquesta festa  tan antiga. Uuuiii, si n’és d’antiga!.  Els paletes de Banyoles la celebraven el dia 13 de juny. El seu patró és Sant Antoni de Pàdua i en aquell dia hi havia bona avinença entre les Companyies de paletes. Tots junts, -empresaris i treballadors- celebraven la festa amb bona harmonia. Perquè l’harmonia era  el plat fort de la festa: una harmonia musical que tenia lloc al mig de la plaça Major en un concert extraordinari en el que hi assistien tots els treballadors de les Companyies del ram de la construcció: dels Soviets, d’en Peret Font, Geroni Vinyes, Fraguell (més conegut com en Nara) i demés paletes, manobres i “encarregats”. Un concert de primavera al mig de la plaça era tot un esdeveniment,  un encant deliciós en el que tots podien degustar un bon cafè de can Grilló o dels Catòlics mentre escoltaven els pinyols trompetaires d’en Ricard Clavaguera que demostrava tenir uns bons pulmons quan s’arrancava a tocar el vals-jota sota l’ombra del fullatge dels arbres que clapejaven el terra soleiat de l’antiga plaça.

Al  matí, els paletes ja havien anat a l’Ofici a l’església de Santa Maria on la imatge de Sant Antoni n’era envoltada de ciris que els fidels havien portat perquè el Sant els guardés de prendre mal. Si Sant Antoni és patró dels paletes, suposo que és degut per allò del miracle que va fer un dia mentre estava predicant a Pàdua des de dalt d’una bastida, i com que la bastida, barrabum! va caure i ningú va prendre mal, vet-aquí el patronatge de la Santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana.    



En els anys 20 del segle passat, (ep, que jo encara no hi era!, però com que guardo tanta paperassa us ho puc explicar) Sant Antoni va ser un sant molt popular a Banyoles fins al punt que es va formar una Confraria en la que els seus components, es mudaven de vint-i-un botó per assistir a l’Ofici a Santa Maria. La majoria dels fidels eren veïns  del carrer de Sant Antoni,  i en Joan Castañer, més conegut per a tothom com l’”Esguerra-Borregos”- tocava un bombo gros  davant de l’altar del Sant instal.lat en el lloc on avui hi ha la pila baptismal.



Sant Antoni era un sant popular, no solament per ser  patró dels paletes, sinó també perquè era el Sant que invocaven totes les noies per poder trobar xicot. Potser per aquest motiu es veia l’altar sempre ple de ciris que cremaven, alguns, mooolts!, encesos  per noies maduretes de les que tenien por de quedar  “per vestir sants”. La falera xicotera de les noies –especialment les italianes- encara es pot comprovar avui dia en el lloc on reposen les despulles del Sant autèntic a la ciutat de Pàdua, de fàcil parada en les rutes turístiques cap a Venècia. Quin bé de Déu d’altar més carregat aquell de Pàdua!. Cada dia s’hi veuen corrues de dones que s’hi desplacen des de dalt de la bóta fins a la punta del peu del mapa italià. Un cop dins la basílica s’arriben fins a l’altar de Sant Antoni per besar, rebesar, petonejar i repetonejar el marbre de la tomba del Sant que els mateixos italians diuen que és el més popular del món.



He trobat un paper vell de la festa que celebraven els del carrer de Sant Antoni i dels Valls. Durant dos dies celebraven  festa grossa convidant a tot Banyoles a assistir als festeigs, i ho feien per mitjà d’una ressenya humorística conjuminada pel “versaire del veïnat” que feia saber que el distingit campaner Martirià Figueras, campió de la província, executaria els més escollits tritlleigs del seu extens repertori per anunciar les festes, i que seguidament hi hauria degollament general de pollastres, oques, ànecs, conills i altres ignocents.  En el programa, molt extens hi havia un concurs de regadores i una  artística regada dels “salons”, un pietós rosari davant de la capella del sant, i sobretot una gran gresca i una cafetada amb escollit servei “bolcheviqui” (?) , castell de focs artificials, sardanes i ball popular, tot detallat amb bon sentit de l’humor. En les observacions es deia que “per sufragar gastos es farà una rifa de dos simpàtics pollastres. El despatx dels números al preu d’un, 10 cèntims, i tres, un ral, correrà a càrrec de les més distingides senyoretes del barri. La part musical anirà a càrrec de l’acreditada orquestra Els Juncans”.



I per avui, prou, amics xiscagardians. Només per acabar, recordar-vos que a la nostra ciutat encara segueix celebrant-se la festa, que aquest any és el dissabte 26 d’aquest mes de juny i que dintre els actes tradicionals també hi haurà el 29è Concurs de paletes a la plaça de les Rodes en la que molts especialistes intervindran en una mostra comercial de constucció,. Hi haurà el  tradicional Ofici, amb el pendonista i tot el seguici que amb el compàs de la música s’encaminaran cap a la plaça Bohigas, on davant del  Casal d’Avis hi   podreu ballar sardanes, menjar brunyols i aixecar el porró enlaire per fer traguinyols de vi dolç. I s’hi  allí hi trobeu algun Anton,Toni o Tonet , feliciteu-lo, però...  pot passar que us digui “No, aquest no és el meu. Jo celebro el “dels burros”.  De totes maneres, tant el dels burros com el dels paletes, a tots, un desig: que sant Antoni us guardi de prendre mal.

Ah!, si aneu allà a menjar brunyols, recordeu-vos de felicitar a la persona que aquest any es homenatjada: en Miquel Feliu, un paleta jubilat que es va fer un tip de posar maons i aixecar parets. Enhorabona, Miquel!.