dimecres, 18 de juliol de 2012

Visca el Blacvàs


Jo de petit em pensava que blacvàs era una paraula banyolina. Què voleu que us digui! L'havia sentit sempre i això fa que no dubtés que era tan casa com allioli, xalabret, migdiada o "la mare que et va parir". Com a pescador infantil jo em pensava que el peix que designava aquesta paraula era tan de l'Estany com les carpes d'en Leru o la barca d'en Jeneret. La banyolitat del blacvàs estava fora de dubte i en una mena de competició que en Quim Duran i Companyia van fer per buscar noms pel seu bar van sortir tota mena de propostes arrelades al nostre terraprim. Entre moltes de les opcions que em van arribar es va quedar la de blacvàs que en americà seria black bass. O sigui que va ser el segon peix de l'Estany en tenir un nom de bar, l'altre va ser el Sol. El Gardi s'ha quedat com a nom per la nostra colla d'ordinaris i la Carpa és un establiment de tocar l'Estany, el Lluci l'ha adoptat algú per batejar persones mentre que el Barb s'ha quedat sense ningú que el vulgui agafar, ja no dic de la tenca que és nom que m'atreviria a dir que s'ha perdut del tot. El cas és que el Blacvàs va ser nom d'un dels millors bars que recordem i això, ja de per si, hauria de convertir aquest peix en alguna cosa més que un peix. Hauria de ser una celebritat i un banyolí de pro. A mi m'agradaria preguntar als senyors del carrerer, aquests baptistes que assenyalen els noms que han de lluir els nous carrers de la vila, per què el blacvàs no té carrer. Hauria de ser, això sí, algun vial que portés a l'Estany per honorar el nostre peix. Algú podrà sospitar que he agafat un cop de calor i per això desvariejo amb aquestes bestieses. Pot ser. El cas, però, és que el blacvàs ha estat eliminat de l'Estany per ser declarat espècie invasora per culpa, digue-m'ho clar, del tiquismiquisme dels nostres aimats naturalistes. El cas, però, i aquí va la notícia, que el Tribunal Suprem ha decidit amnistiar el blacvàs i treure'l de la llista de bèsties invasores. Ens n'alegrem que el sentit comú prevalgui sobre tot i sobre tothom. Ara és l'hora, banyolins, de reclamar que es torni a repoblar l'Estany de blacvasos, que se'ls condecori com ha de ser, que torni la festa del peix per fer-los justícia, que tinguin un carrer i que en Quim Duran i cia obrin, de nou, un bar interessant amb l'estandart del nostre peix favorit. Si tot això passa, el Partit Sant Martirià pujarà en burra a Rocacorba tot cantant els goigs del nostre patró. Poré sí que m'ha tocat massa el sol!