dijous, 13 de setembre de 2012

Els que han fet arribar fins aquí


Des del fons del temps el nostre poble ha estat una fàbrica de rebels. De gent irreductible que no s'ha resignat al present que imposava l'invasor, i que ha lluitat i ha somiat en aquest fil conductor de la història de la nostra pàtria; la llibertat. Els segadors s'alçaren contra un règim injust, criminal i despòtic, els austriacistes defensaren fins la mort els baluards catalans. I tots els que vingueren després tingueren, present en la seva memòria, el record de les constitucions arrebassades i dels furs perduts. Aquest nord no es va perdre mai en aquest país de derrotes infinites i de càstigs absoluts. A les guerres carlines, els pagesos s'alçaren de nou brandant la bandera dels furs, d'aquelles llibertats que els dominadors ens havien pres. I temps després vingué la renaixença i la mancomunitat per recuperar el temps perdut amb la voluntat de tornar a ser. A l'any 1926 el Coronel Macià preparà, al costat de quatre valents, la conjura de Prats de Molló i d'aquella derrota vingueren els anys gloriosos de l'Avi convertit en el president de la immensa majoria dels catalans. Després vam perdre un altre cop, i de la foscor, i de les tenebres, nous patriotes continuaren la marxa d'un poble que mai s'ha resignat, que mai ha estat vençut, que sempre resorgeix des del fons del temps. Als carrers de Barcelona aquest poble ha fet la major aposta de futur de la seva història. Ni autonomia, ni federalisme, ni furs, ara és l'hora de la llibertat. Amb tot, aquest és l'instant per retre homenatge no als herois ni als màrtirs, ni als prohoms, ni als grans capitans, aquesta és l'hora de retre homenatge als nostres avis, als nostres besavis, als que en el cor de cada casa, al costat del foc a terra han anat traspassant-nos el més bell i poderós llegat: estimar la nostra terra. Sense el mestratge dels més grans, els que ens han ensenyat la llengua i els costums, els que han traspassat el significat del que vol dir ser naturals de Catalunya, no seríem pas ben res. Ells, pacientment i sense fer gaire fressa, han pogut fer més que l'imperi colonial que encara ens domina i totes les seves ràncies estructures d'estat. Els nostres avis i també els nostres pares han pogut fer-nos arrelar la idea de país, l'estima per tot el que ens envolta, el tremp de la nostra llengua. Al costat d'ells, ai senyor, la caverna mediàtica d'Espanya és una nosa. El dia que guanyem haurem de tenir un record per tots els que ens han fet com són. Visca nosaltres i els que són, i eren, com nosaltres.