divendres, 7 de setembre de 2012

Diada a la capital


A quatre dies de la diada s’entreveu un cristo gros. Sembla ser que ja som més que uns quants els que ens n’hem cansat del pa que s’hi dona, i aprofitant que arriba el jorn catalanista per excel·lència, aquests que ja som més que uns quants hem decidit sortir a renegar una mica a la capital.
Sembla ser que serem un grapat i que fins i tot es pot produir una mica de caos. Ja només al Pla de l’Estany, hem omplert tots els autocars d’en Solà, d’en Tarrades Coll, les Teises i fins i tot s’ha hagut de reforçar la història amb el tren pinxo i una corrua de tractors encapçalats pel d’en Brugada. Els tractors i el tren pinxo surten demà dissabte a les 12 del migdia del baixant de la Plaça de les monges. Recordem que qui faci ús d’aquest mitjà, cal que porti una rebequeta.  
A Banyoles hi va tothom, a la manifestació. Bé, només queden a la ciutat una brigada de retens de vigilància, no fos cas que cap organització criminal, política o no, aprofités la nostra absència per saquejar-nos el poc que ens queda.
Que els catalans som una mica torracollons, no és novetat. Sempre ens ha emprenyat la idea d’algun dia posar-nos tots d’acord. Per això, ara que sembla que majoria hem coincidit en cabrejar-nos a l’hora per un mateix tema, hem hagut de buscar a corre-cuita una història per discrepar entre nosaltres. Així doncs, ja no n’hi ha prou en onejar una estelada sinó que ara, a tota llet, ens toca fer una màster de la simbologia que acompanya als diferents colors possibles en el rerefons de l’emblema independentista català per excel·lència.
Gent, deixeu-vos de futileses i parides vàries. El dia 11 se’ns espera a tots al carrer de la capital. Tal li fot si anem amb estelada del color que sigui, amb una senyera o amb les mans a la butxaca. És igual si calcem espardenyes de beta, xiruques o de can Castanyer. Al cul li pixo si xiulem, cantem o piquem de mans. És important la suma d’aquells que no volen morir sense ser un país lliure, amb els que per primera vegada senten que això d’Espanya és mal negoci i pitjor companyia i fins i tot aquells que creuen que el país necessita un cop de timó sense saber quin, ben bé. És important que tothom, fins i tot i sobretot nosaltres mateixos, constatem que realment soms molts més que uns quants els que anem de la mà, ara. Segurament Catalunya enllà les coses s’explicaran molt diferent, però això ja son figues d’un altre paner... Perquè la veritat ja la sabran, com també saben que no ens han tractat bé, ni ara ni pràcticament mai. Dit queda.