dilluns, 17 de setembre de 2012

Estimar la nostra terra


 M’he passat uns quants dies rellegint, remirant i recordant. I m’he posat a reflexionar recollint unes quantes frases de gent que en el llarg dels temps han tingut el país als seus cors. Som-hi. Llegim-les, considerem-les, meditem-les:
 

“La meitat de la meva vida l’he viscuda amb el català prohibit”. (Mn. Ballarin, capellà i escriptor,  92 anys).

 
De l’obra teatral “Rapsòdia en blau” de Jaume Farriol:

-Professor falangista: “¿Sabe usted que está prohibido hablar en dialecto?, Sabe que puede ser castigado?... Hable el idioma del Imperio!”. – Alumne: Si senyor. “Que quiere usted que le diga?”.

...Professor: “-Que es España?”. (pausa llarga. Els alumnes es miren uns als altres. Un alumne aixeca el dit. L’inspector, sorprés i complagut li diu: “A ver, que es España?”- L’alumne, espantat diu: “Puedo ir al excusado?” – El professor, indignat, exclama: “Vaya, vaya. Es el sitio más adecuado para su diarrea mental”.
 

“No cal que ens autoflagellem tant. Per més que ho intentem mai no trobarem una sortida pactada perquè no va amb la naturalesa del sistema que han muntat els castellans, sempre hi haurà una feblesa o altra que podran girar contra nosaltres. Gràcies a Déu no som perfectes”. (Enric Vila. Periodista i escriptor).

 
“Catalunya i Espanya és un matrimoni que no  s’avé, que mai s’ha entès, així que el millor que poden fer és separar-se amistosament”.  (Moisès Broggi, metge)

 
“L’amor patri, l’amor a la casa, al lloc on naixem i on vivim, a allò que ens aguanta i ens manté, al que veiem i palpem: heus aquí l’única política que jo entenc i que enteníem tots aleshores---Quefes! Quefes!.... uns quefes que viuen a Madrid, que no parlen com tu i jo, que ni saps com pensen, i que no volen sinó viure amb l’esquena dreta a costes de la teva. I ¿quina obediència, i quin apreci ni quina confiança voleu que hi hagi així?.  (De tots colors. Narcís Oller, novel.lista i narrador, 1846-1930).

 
“Quan posem la paraula llibertat al costat de la festa que commemora els herois de la resistència de 1714, som molt conscients que volem expressar ben rotundament que tots els onze de setembre, dels quasi 300 anys que han passat des d’aleshores, són una expressió de la voluntat dels catalans de no deixar-se suprimir com a poble diferenciat dins del conjunt europeu. La proposta austriacista que ara sabem llegir com el que va ser, és a dir un model modern per a l’Europa del segle XVIII, va ser derrotada per les tropes borbòniques, però la idea d’una unió europea construïda sobre la base d’una diversitat de pobles lliures és avui més actual que mai”. (Muriel Casals, presidenta d’Ómnium Cultural).
 

“I AM A CATALAN”. Jo sóc català. Avui Catalunya ha quedat reduïda a una província d’Espanya. Però, què ha estat Catalunya?. Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de “Nacions Unides”. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Toluges, una ciutat que avui pertany a França però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Si, al segle XI !.” (Pau Casals a les Nacions Unides).


“Aquest és l’instant per retre homenatge no als herois ni als màrtirs, ni als prohoms, ni als grans capitans, aquesta és l’hora de retre homenatge als nostres avis, als nostres besavis, als que en el cor de cada casa, al costat del foc a terra han anat traspassant-nos el més bell llegat: estimar la nostra terra. Sense el mestratge dels més grans, els que ens han ensenyat la llengua i els nostres costums, els que han traspassat el significat del que vol dir ser naturals de Catalunya, no seríem pas ben res”. (Del nostre Cap conductor de Xisca de gardi).