dissabte, 3 de novembre de 2012

Cultura popular


Repassant periòdics em trobo amb un article que parla del Gran Diccionari Alcover-Moll. L’escriptor Ramon Solsona és el que recomana vivament als lectors que es passegin pel Diccionari, una obra monumental de dos grans lingüistes, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, un diccionari que aplega tot el lèxic català amb totes les varietats. Pels amants de la llengua catalana i de la cultura popular, és un goig entrar en aquest Diccionari que també incorpora dites, cançons, jocs, creences, costums... Ara, un nou diari digital, Núvol,  de cultura d’accès gratuït, commemora els 50 anys d’aquest gran diccionari en que tots els catalans l’hauríem d’anar fullejant.

Avui, però, m’he posat a les mans aquell altre  Diccionari Popular que us vaig parlar fa pocs dies: el de l’Amades.  I ho he fet per veure el que deien sobre les llegendes o històries de la nostra ciutat. Gairebé tots dos diuen el mateix. Sobre la llegenda del Drac hi ha una versió que ens diu que “el Dragàs vivia en una clotada, coneguda com el Clot del Drac, per vora de la qual, encara avui, hi ha qui li fa respecte passar”. Doncs, si, recordo que quan era un marrec em feia (no respecte), em feia POR passar per davant del forat del Drac, en l’espai de davant del Pavelló on en aquestes passades festes de sant Martirià molts banyolins, forasters i gent sardanista de Ceret hi han anat  aparcant els cotxes. No ha passat res. El Drac que ens va menjant el tenim en un altre espai.

Aquest senyor Amades del Diccionari Popular en tenia de molt bones. Una d’aquestes històries que explica és la dels dos joves florentins que van posar el cos del Sant florentí dintre d’una bóta caminant mesos i mesos des de Florència fins que van fer cap a l’ermita de la Mare de Déu del Mont, i “des de dalt van veure a baix, al peu i vers Banyoles, com un mirall, en el qual s’enmirallava el cel amb grans nuvolades perfumades que semblaven talment la glòria”. Ooooh...!  Els historiadors ho diuen d’una altra manera. Ens aclareixen que el cos del sant el devien treure de l’abadia de l’illa Gallinara –abans Albenghara-, de la que tot un grup d’esforçats banyolins  n’hem anat seguint  una ruta més comprensible per la història que ens ha configurat.

Amades també ens descriu el ball de la Filosa com un dels més graciosos i gentils de les contrades catalanes i àdhuc del conjunt dels nostres balls, i que fa molts anys que ha caigut en desuatud. Però això ho hauria de dir l’Antoni Jáen, que en sap un niu de ballades populars. O l’Àngel Vergés, que amb les seves rondalles i llegendes va investigant aquests “tinglados”. Deixem-ho, perquè avui tot se m’embolica. Dec sentir el temps. Al cap i a la fi, el que volia dir es que, mirant-ho bé i amb atenció, procureu passar algunes estones llegint els monumentals llibres d’Alcover- Moll, i de retop els d’Amades. Com diu Ramon Solsona, “és una mina, una font de plaer, una delícia per als amants de la llengua catalana i de la cultura popular, perquè aquests llibres també incorporen dites, cançons, jocs, creences, costums. Apa!, cerqueu-los. A la Biblioteca els deuen tenir. I si no els trobeu, o us sembla que poden ser massa pesats ( pesats de pes), doncs, accediu-hi, entreu-hi per Internet. Mira que fàcil!.