dissabte, 8 de desembre de 2012

El fantasma del camp de Les Pedreres


Era la Por. La Por que sortia de nits en forma de fantasma arrossegant cadenes i espantant  tot el poble. L’espectre apareixia al camp de futbol de Les Pedreres, vora el carrer del mateix nom, a tocar l’estany, cap a la casa dels cocodrils d’en Campamà, àlies Fesol. A les 10 de la nit la gent es concentrava a la placeta del Carme i cap al carrer de l’Alba per contemplar la façana on  hi havia clavats (encara hi són) uns caps pintats en forma de cocodrils. Feia dies que a plena nit es veia una llum al camp de futbol de Les Pedreres i s’escoltaven unes carrisquejants cadenes que feien escruixir i posar pell de gallina.  Vaig  anar  fins a la placeta del Carme que estava plena de gom a gom. Gent  riallera i en el fons una mica esporuguida. Prou que paràvem l’orella per si sentíem els sorolls de les cadenes, i obríem els ulls com unes taronges per aconseguir veure la llum fantasmagòrica enmig del camp, però res de res. A Banyoles hi havia un gran bum-bum i diàriament  sortia gent de les seves cases per anar a les 10 de la nit a contemplar la llumeta en el camp vell de futbol i escoltar la veu esquerdada i gutural que sortia d’un altaveu que copsava el tètric só d’un disc de “La voz de su amo”. La “fantasmada” es va acabar quan es presentà la guàrdia civil. Els  tricornis relluents devien atemorir el pobre espectre que arreplegant tots els fòtils  marxà com una ànima en pena cap a la seva casa dels cocodrils. Tot Banyoles n’anava ple: “el fantasma és en Fesol!” es va dir. I així es va acabar la funció.


Evidentment que en aquells temps no hi havia els mitjans audiovisuals d’avui dia, i el famós fantasma del carrer de Les Pedreres s’ho hagué de muntar amb una placa-disc d’un gramòfon amb altaveu de “La voz de su amo”. Els habitants d’una Banyoles silenciosa que a altes hores de la nit escoltaven la música terrorífica i veien el llum al mig del camp, van passar  uns bons canguelis. Tot plegat per res, si bé alguns avis d’aquells temps com jo mateix, encara riuen  d’aquelles  atzagaiades  fantasmagòriques d’aquell Fesol d’ull negre de ganxet i  amb poc ganxo. Malgrat tota la fantasmada d’aquell somia truites d’en  Fesol i el seu espectre va aconseguir que es posés de moda entre la mainada aquell boom terrorífic de fer el fantasma pels carrers.  La “Por” la feien els vailets pels carrers a primeres hores del vespre muntant-se uns fantasmes amb carbasses buides que havien foradat per fer-hi ulls, nas i boca. Amb espelmes  o llanternes  i col.locada la carbassa dintre el cap, el xou imitatiu fesoler tingué la seva gràcia. Res de Halloween i d’altres coses potingueres  importades i promogudes pels magnats i especialistes de pel.licules de “Jolivut”. La por ja la van saber muntar bé els nostres vailets pels carrers quan a primeres hores del vespre es col.locaven les  carbasses buides al cap, i amb espelmes i llanternes  sabien  fer amb molta gràcia el xou imitatiu del nostre  fantasma fessoler.  

Amb el vostre permís me’n vaig a dinar. Sento flaire de fesols. No sé si són menuts o del ganxet. Us convido. Seguiu-me. Menjarem fesols i després farem una ruta turística fins al carrer d’en Fesol per veure els cocodrils. Serà un recorregut de por. Com aquesta xiscarderia d’avui. Sense cap ganxo. Una “fantasmada”.   

Avui dia només hi ha un fantasma que em fa por, i és el que desgraciadament el tinc cada dia davant meu en aquestes quatre lletres seguides de l’ordinador: W E R T. I en tot el que hi pot haver darrera seu.