dimarts, 19 de febrer de 2013

Convé una bona neteja


Abans, quan la gent molt gran d’avui dia érem petits practicàvem els jocs a l’aire lliure i rèiem pels carrers i places i als afores de la població.No hi havia gaire trànsit –  de tant en tant passava algun pagès amb el carro, i si hi havia algun accident era perquè algun esverat baixava sense frens en bicicleta des dels Turers fins a la plaça. A l’estiu s’anava a nedar, primer als recs, i després a l’estany. I en temps més endarrerits alguns banyolins s’havien banyat al costat de les vaques que  es portaven a abeurar a l’estany vora les  rentadores on les dones rentaven i picaven la roba. A l’estiu les famílies prenien la fresca assegudes en cadires de balca davant dels portals de les cases fent petar la xerrada amb els veïns, jugant a cartes que escapçaven damunt d’un garbell i de tant en tant fent un traguinyol d’aigua de la Fontpudosa en un càntir que s’havia anat a emplenar a la font del balneari.

Els jocs que no costaven res eren els d’amagar-se, que en dèiem jugar a cuit o a místric. I jugàvem a bèlit, a boles, a espases i al cavall fort aguanta’t fort. Els jocs de nois no eren mal jocs. I tampoc ho son ara si es saben controlar. S’ha de saber jugar bé i mirar de no perdre. I sobretot no jugar a jocs bèl.lics. Jocs de foc, jocs de boig. Amb armes no s’hi pot jugar.I desgraciadament en aquest món hi ha massa gent que els hi agrada jugar amb foc. Com diu el refrany “amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs”. I ja ho veieu, només heu de mirar la tele i sempre veureu el mateix: armes, dones i foc.

Els que tenim molts anys venim d’un temps en que la neteja corporal era una mica complicada. Rentar-se de dalt a baix, és a dir, no solament el clatell, la cara, les mans, les orelles i els peus, era costum i hàbit poc utilitzat. Una vegada a la setmana de neteja general ja era un èxit. Dos, un exemple a imitar. Tres, quasi impossible. No hi havia banyeres, ni dutxes, i s’utilitzava un cossi ple d’aigua  i una gerra feia de dutxa manual per treure el sabó de cap allà on fos. La veritat és que no ho sabem pas, però la qüestió és que es vivia. I mireu si han canviat les coses que ara fins i tot es renten gats i gossos amb personal especialitzat i amb assecadora inclosa.

Per sort, quan jo era petit vaig poder gaudir almenys una vegada al mes, d’unes bones ensabonades a les banyeres del balneari de la Fontpudosa.  Jo, que era el pobret nen del cisteller i la cistellera, vaig tenir la sort de que la meva mare m’ensabonés en les super-banyeres del balneari gràcies a que ella hi treballava. Ui, la meva mare!, mireu si n’era de trempada que fins i tot va portar uns safata amb un vas d’aigua pudenta perquè la begués  el rei Alfonso XIII després de tastar la típica cansalada dolça, una mica abans de que s’apaguessin- per una fosa de fusibles- els llums del balneari. En la foscor, van sortir esvalotats a corre-cuita el rei Alfonso i  tot el seu “séquito”. M’han dit que al capdamunt del passeig Dalmau hi havia un grup de quatre músics locals que  tocaven l’Himne de Riego i una colla de desesperats que els xiulaven. Convenia una bona neteja.

Però....no es va saber esbandir prou bé. Com ara. Que bé si sabèssim esbandir!. Treure’ns del damunt, desempallegar-nos de moltes coses que ens fan nosa. Que bé si poguèssim esbandir aquesta gent tan molesta, i aquests individus tan pesats que ens entren fins i tot a les nostres cases en programes televisius. Sortosament, però, tenim un comandament a distància per fer zàpings i poder-los-hi  dir: apa adéusiau: obriu la vostra caixa de trons, crideu, botzineu, esvaloteu el galliner i moveu grans sagramentals. Nosaltres, clik!, canvi de canal, i visca Catalunya.... i...i...i... mira, mira,: Barça, Barça.Baaaarça!. Has vist, noia?. Un altre gol!!!. Ja els hem esbandit!.

-Vols dir?.Mira que un cop assecats tornaran a quedar ben nets. La seva màxima és aquella de “Limpia, fija y da esplendor”.

- De moment que netegin. En el nostre país, amb el temps i una canya ja es procurarà que després de la neteja hi hagi lluentor.