diumenge, 24 de febrer de 2013

La Reialesa a Banyoles



Vam sopar amb els amics a Can Xabanet en una nit de fred de llops i de glaç pertot arreu. Sigui com sigui, aquest restaurant és un lloc fascinant que tothom hauria de freqüentar amb el temps i la forma que convingui, però hauria de freqüentar. A Can Xabanet, doncs, vam sopar en un dissabte on al carrer hi pesava una fredor d'hivernàs. Però el cos arrodit, i estovat per la fredor, va trobar sopluig i recompensa amb una fideuà esplèndida, un all-i-oli reconfortant, i uns peus de porc que van acabar d'enjogassar l'ànima. Les millors converses, els moments més memorables, els instants entre extravagants i diverits, sempre m'han passat en fondes autèntiques com a can Xabanet. Llocs que ocupen el panteó de la meva memòria gàstrica i sentimental com la Barretina d'Orfes o l'Hostal de Sant Miquel. La nit va anar passant amb una lentitud que em recordava el pas calmat dels carros pel meu carrer Nou. La nit marxava trico-trico i permetia la tertúlia animada amb en Met Garcia, en Blat de Coure, en Quelfu o el Gallegu. El meu vailet s'ho passava d'allò més seguint les ensenyances dels meus amics que els tinc per bons tutors i per bon mestres de minyons. Total, i en cabat, va venir l'hora de pagar, i algú va confessar-nos que a a l'Hostal hi havia passat, a la mateixa hora i en el mateix menjador, gent important. Gent de la sang blava i la genètica monàrquica. Si bé no reconeguts, sí portadors del millor adn reial de tot Europa. Qui ho diria! Havíem sopat millor que el rei i al costat hi teníem gent de la seva sang. Ai festa! Voleu millor demostració que si freqüenteu Can Xabent sempre us trobareu arrossegats pel misteri i la sorpresa, com en aquelles fondes d'abans que tant podieu trobar-vos a taula amb el Bisbe, amb en Serrallonga, amb l'estat major d'en Savalls o amb algun príncep carlí camí de l'emigració.

3 comentaris:

Meritxell R. Lavall ha dit...

En el sopar reial també hi havia dones jajaja

jaume ha dit...

veig que la sang no va arribar al riu.
m'en alegro tot i que reconec que em sap greu ja que soc monarquic i a la vegada català i independentista,però potser em vaig deixar emportar massa per les emcocions,demano disculpes a que es va va sentir molest.
jaume

Josep Oliveras ha dit...


Jaume! El teu comentari t'honora.