diumenge, 24 de febrer de 2013

L'hereu rampoina


El contramestre de Xisca de Gardi, en Blat de Coure, va adquirir unes sabates de pallasso de les que fan èpoques, blanques i lluentes com el xarol que feia la família Sol Turró. Les va comprar al cap i casal per poder fer un nou teatrí dels seus, teatre de secà, per ensenyar-nos, a tots plegats, filosofia de peu de marge, que és la toca, i la que ens interessa. El teatre va tenir lloc a Ca la Flora que és un establiment xiscagardià per naturalesa i per voluntat. Em vaig asseure al costat d'en Merla, prohom banyolí que té la fesomia aproximada dels pretors romans, i que no va parar de riure amb aquelles expasions dels que entenen totes i cadascuna de les invectives que anava fent en Pep. Va ser un recital d'ulleres de plàstic, ginys, poca-soltades, barrets de tramviaire, platxèria, i molta càrrega anti-xipaia, que és el que ens va. Em feien mal les barres de tant de riure i jo crec que la concurrència s'ho passar més bé. A fora, feia fred, tanta, que les basses se gelaven i, fins i tot, els peixos de la peixera estaven una mica refredats. Fillos, quin dissabte em van dedicar mos amics de Banyoles.