dissabte, 30 de març de 2013

Els "enrrampaments" de La Passió.

Era en la dècada dels anys seixanta. La Passió de Banyoles estava en ple apogeu en el teatre del Cercle de Catòlics a la plaça Major. I a l’escenari, dintre una cabina hi estava empresonat l’equip tècnic que procurava que ningú s’acostés vora aquella barraqueta enrrampadissa. Els tècnics electricistes que estaven ficats a la cabina del teatre del Centre Catòlics, ara fa mes d’una cinquantena d’anys estaven engabiats i reclosos en un espai tancat com un cau ple d’aparells electrònics i una galleda d’aigua en la que en Lluis de la Parra s’afanyava a variar les resistències amb reòstats líquids que sovint el feien arrancar el seu renec habitual de “Me cagum els pets elèctrics!”. Allí també hi havia en Jordi Xena, l’Albert Tubert i altres que en el pas dels anys s’hi van incorporar. I a l’altre costat, solitari, en Josep Maria Mateu encarregat de l’equip musical. En Mateu, a La Passió feia el paper del pare del petit Barrabàs, que llavors era un nano grassonet que es deia Pere Roca – sí, el de la carnisseria de la plaça Major-. Un cop acabada la primera escena, en Mateu es treia la túnica i el turbant, s’arrancava la barba postissa i es tancava dins la cabina amb el seu aparell magnetofònic ple de gravacions que havia fet a l’exterior. Per a l’escena de la mort de Jesús a la creu fou necessària la gravació d’un temporal amb una forta tronada. En Mateu va anar, en una nit de llamps i trons, a fer la gravació damunt del turonet del Puig d’en Colomer, i va quedar xop com un ànec. En arribar a casa seva es va canviar de roba i va escoltar la gravació, Res de res, no servia. En lloc de pluja i trons allò semblava un concurs de persones que tiraven escopinyades. Per sort, en aquells dies, en el cine Victoria es projectava la pel.licula “Ben Hur” on hi havia una seqüencia d’una tormenta amb un terrabastall estrepitós. Es va demanar permís a l’empresari Gratacós per fer la gravació d’aquella escena amb el magnetòfon darrera la pantalla. I llavors sí, allò va funcionar, si bé a l’hora de la posada en escena, en Mateu i el de la Parra, ho van perfeccionar disparant els flashos de les seves màquines fotogràfiques perquè el públic veiés un esclat lluminós de llampegades. L’emoció de l’escena es completà amb una ratxa de vent que feia voleiar les túniques dels actors gràcies a un potent ventilador de la industria de can Felez.Va ser una ventada tan forta que fins i tot es van haver d’abrigar els espectadors de les primeres files. Una altra proesa de les que va fer en Mateu en el temps de La Passió va ser la de la gravació del so d’una metralladora. (Bé, com tots sabeu, en el temps de la Passió no hi havia pas metralladores però el fòtil era necessari per una escena actual on es metrallava un home amb els ulls tapats). D’on havia de treure en Mateu una metralladora?. Els únics que en tenien eren els del Cuerpo de la Guardia Civil. I ja em teniu en Mateu cap al “cuartel” de de la Benemérita a demanar-los-hi si volien deixar-li una metralladora. “Hombre, si,Mateu, pero no te la dejaremos pas. Acompáñenos que verás una exhibición metrallística”. I tots plegats, en Mateu i la Guàrdia Civil van anar cap a un descampat vora la bòvila de ca l’Ordis.. I allà, tracatracatrà, posa’t a gravar!. Resultat: en escoltar el só de la gravació hi havia un fregit de fons que semblava que torraven castanyes. La metralladora no va servir. Però en Mateu era un home enginyós. I un cop a casa seva se li va acudir d’agafar un bastó i fer-lo córrer per les barres del balcó. I llavors sí, ho va encertar. Va ser un metrallament perfecte. Ai, la Passió!. Tot són records. Era a l’any 1962. Han passat 51 anys.

1 comentari:

Jordi Xena Ballada ha dit...

I la llauna immensa que al moure-la amb força ajudava als trons enllaunats i també la gravació a la trona del Monestir del crit den Pere Pagès ordenant la resurrecció de Llàtzer.
Fa por pensar com ens atrevíem a graduar la intensitat de la llum amb un reòstat tan primari com un bany d’aigua amb sal al que introduiem progressivament els dos borns.
Per cert que un dels electricistes al marge dels que cites, era en Salvador Oliva