divendres, 15 de març de 2013

Recull fragmentístic febrerístic

“ Espanya ens negarà el pa i l’aigua, malgrat que haurem de complir els requisits previs per dur a terme la “consulta”; ens barraran el pas, s’inventaran noves lleis, ens faran la traveta... Són massa savis i prepotents i volen ignorar el nostre gloriós passat. Només saben la història d’Espanya ( no la de Catalunya), però el caràcter català no el podran enfondrar. Ens haurem de plantar a Brusel.les i Nova York”. (Lluis Barjau. Opinió. Revista de Banyoles. Març 2013) Mossèn Mel “Si el món d’avui ja ens fa perdre la fe tot sovint i moltes vegades no entenem el comportament de la mateixa esglèsia degut a la manera de gestionar-la que tenen els que més manen, us puc ben assegurar que viure una missa de mossèn Mel era tot un bàlsam per a l’esperit. Al Santuari de la Salut, abans de començar la missa, ell passava a saludar i a parlar amb tothom. Tota la cerimònia, plenament participada pels assistents, era una vertadera comunió espiritual. Les seves homilies estaven preparades a consciència però, quan parlava, captaves que les seves paraules sortien més del cor que del cap. Home intel.ligent i ben preparat, gran lector de llibres i publicacions, amb una mentalitat oberta que sabia escoltar i explicar-se amb convenciment. Era gratificant poder viure i participar en alguna de les tertúlies que els vespres d’estiu s’improvisaven amb els estiuejants del Santuari. Qualsevol tema d’actualitat, de la fe o simplement de la filosofia de la vida, eren prou motiu per llargues vetllades que ell portava magistralment i sempre amb el somriure als llavis”. (Joan Parnau, R.de B. Març 2013). RECORD.- No li dèiem mossèn Mel. Per nosaltres, els seus amics, era simplement “en Mel”. Els records més llunyans que en tinc són dels temps en que ell estudiava en el seminari. L’havia vist més d’una vegada a casa seva, quan en el meu quefer diari pujava al primer pis on la seva mare treballava en la perruqueria. I molt especialment, quan en les tardes teatrals representàvem comèdies per fer passar unes hores ben alegres a la clientela del Cercle de Catòlics. Ell, en Mel, feia de “transpunt” entre els decorats de l’arbreda cartronera dels Pastorets. Ens apuntava als actors i deixava l’exemplar de les seves mans per esclatar a riure amb les meves improvisades sortides. El riure d’en Mel !. No l’he pogut oblidar mai! El darrer somriure que vaig poder copsar d’en Mel va ser en l’enterrament d’en Joan Vilardell. A la sortida de l’església de Santa Maria el vaig convidar a la xerrada que, si a Déu plau tindrem a la pròxima primavera amb en Joan Solana i en Jordi Xena en el Centre d’Estudis Comarcal. El motiu: els 10 anys del decés d’en Jaume Farriol, que va ser un dels millors amics d’en Mel. Rialler com sempre, em va dir: “Sobretot, Joan, no t’oblidis de fer-m’ho saber. No hi puc faltar”. En Mel, en Josep Maria Melció era un dels millors amics d’en “Farri”. Aquell dia, en Mel no ens podrà acompanyar. Però el seu somriure ens vetllarà durant tota l’estona. Gràcies, Mel, pels teus somriures. I sobretot – com diu un altre dels teus bons amics – en Joan Parnau, “per la teva bona obra, de servei, de testimoni de fe, d’amor i de treball esgotador a favor dels altres...”. LA TORTUGA DEL METEORÒLEG.- El nostre meteoròleg i bon amic Enric Estragués m’ha’enviat un gmail que diu això: “La tortuga de 67 anys que viu a l’hort de l’observatori Meteobanyoles ha acabat el seu cicle hivernal sota 20 cms. de terra, i avui dia 7 de març (degut a la sobtada pujada de les temperatures i 8 dies abans de la mitjana) ha sortit per primera vegada a la llum del dia, després de 4 mesos enterrada”. Gràcies, Enric. Com que us crec als dos, el mateix dia de rebre el missatge ja em vaig treure la samarreta d’hivern. De part meva, fes un petó a la closca de la tortuga.