dijous, 25 d’abril de 2013

Del diari d'un mossèn banyolí

És en Martirià Brugada. De la saga dels de can Teixidor del Terme, ara rector de la parròquia d’Anglés. M’hi entretinc algunes vegades llegint el seu Diari del capellà. N’espigolaré unes quantes coses força divertides. Té un bon sentit de l’humor, que és el que m’agrada a mi. Som.hi. (Els apartats entre parèntesi són meus) 1o de març: - “En Joan Olivas em comunica que parla de mi al bloc Xisca de gardi. Quan s’adreça a mi, sempre m’anomena mossèn Tià. Amb tot, la gent de Banyoles es mengen la primera i, i m’acostumen anomenar Martrià –en Martrià de can Teixidor del Terme-, els de la comarca, però, acostumen a anomenar-me “en Martirià de la Botiga Nova”. A Sant Jordi Desvalls van començar a anomenar-me en Tiri, i a Palafrugell, n’hi havia un que em deia Martí, perquè els resultava llarg i estrany això de Martirià. Alguns companys m’anomenen •el noi de la Marina”. (Jo et recordaré sempre com un dels nois d’en Pere Brugada. I és que el record del teu pare el tinc molt present quan el veia al costat dels amics -veterans del teatre del Catòlics, molt més grans que jo-, i quan vam visitar-lo a casa teva en la seva llarga malaltia, explicant les anècdotes més divertides d’aquells llunyans temps, mentre darrera els vidres de la vostra casa pairal contemplàvem l’aviram com picotejava pel voltant del paller en el pati de can Teixidor del Terme.). 13 de març: - “Connecto la televisió. Acaba de sortir la fumata blanca de la xemeneia de la capella sixtina. O sigui, que ja tenim papa. Com és normativa, faig repicar les campanes. Cinc vegades. Una vegada per cada una de les parròquies que tinc al meu càrrec, ja que no puc passar parròquia per parròquia fent-les sonar”. (...) Habemus papam. Faig un bot quan en sento el cognom: Bergoglio. I encara faig el bot més amunt quan sento el nom escollit: Francesc. O sigui que ni Joan Pau, ni Benet, ni Pius (...) L’allau de sorpreses ha continuat quan ha sortit a la llotja de les benediccions. Semblava que estava electritzat, amb un pectoral senzill, sorprés de ser on és, saludant a la gent com si els trobés pel carrer. Només li falta dir: eté!. (...) Esperem que les ombres ajudin a que agafin relleu els seus aspectes més positius”. 16 de març: - “ A una àvia, que no es podia moure del seu lloc, vaig jo mateix a donar-li l’absolució on està asseguda. Quan sóc al presbiteri, sento que diu ben fort: M’ha perdonat els pecats!!”. 19 de març:- “ Sant Josep era fuster, i amb la pols, esternudava. Maria li deia “Jesús”, i li responia l’infant: Maneu, mare”. 21 de març:- “Amb els ancians del Centre de Dia hi ha una cosina germana d’en Quim Vallmajó i parlem del seu cosí i de quan morí assassinat a Ruanda, el 26 d’abril del 1994. També parlem del llibre que li ha escrit en Josep Valls. Els ulls se li humitegen... I a mi, poc me’n falta”. 6 d’abril:- “I si el secretari d’estat fos un seglar?. I si fos una dona?. De totes maneres, esperem que no sigui la Paloma López Borrero. Potser seria pitjor el remei que la malaltia.. 8 d’abril.- Vaig de revisió al CAP. Estic millor de sucre, però encara massa alt. No m’estranya: després d’haver dinat d’arròs, de menjar coca dolça, brunyols.... (M’agrada que mengis bRunyols i no bunyols. Banyolí cent per cent!. 9 d’abril:- “Ja fa temps que observo que el “Diari del capellà” te un bon gruix de visites des d’Ucraïna. Ara vés a saber qui són...Els envio una salutació ben càlida. 10 d’abril:- La Paloma López Borrero vol continuar fent d’analista del Vaticà. No sé si els seus comentaris són gaire de fiar. 11 d’abril:- Començo el dia amb una sorpresa. Quan, al matí, engego l’ordinador, el duet musical Pulpo Pop em comunica que, en el sorteig que ha efectuat del seu darrer CD Tres desmais, sense que jo sàpiga com, hi he participat i precisament m’ha anat a tocar a mi, a mi que no em toca mai res!. Bé, si, una vegada a la “Fiesta en el aire”, un espectacle infantil que es feia els diumenges a la tarda als Catòlics de Banyoles, em va tocar una aquarela d’en Pic, amb l’estanyol del Vilar. Seria cap el 1963, o sigui fa uns 50 anys!. ( Vols que t’ho digui, Tià?. En aquells anys jo devia ser-hi pel mig. En “Pic” es deia Josep Pujolás. A casa seva, al carrer Major, venien vi i cafè. Tenien dues dones que repartien cafè tocant una corneta que semblava un embut, pels carrers de Banyoles. En Pic, més tard, va fer de taxista. Va morir jove. En tinc un bon record. Com també de les “Fiestas en el aire”. El que no m’agradava era el títol de l’espectacle. Li va posar en Tagu en aquells temps del franquisme. Era copiat d’un programa de Radio Nacional de España. Però... nosaltres, tots cantàvem i fèiem comèdia en català. Apa! Au!). 12 d’abril:- Al matí vaig a trobar la Maria Antònia i li retorno la carpeta de poemes d’en Manel Pont que m’havia deixat per copiar. M’enduc un segon feix. Val a dir que la producció d’en Manel és extensa i ha estat poc analitzada i valorada. ( Així m’agrada!. Un dia o altre s’haurà de publicar tot el poemari d’en Manel. Segueix recollint. Et felicito, Martí, Martrià, Tià, Tiri.... Tira, tira; tira endavant! . Salut i segueix escrivint el Diari del capellà!.

1 comentari:

Blogger ha dit...

Using AVG protection for a few years now, I'd recommend this product to everyone.