dimarts, 28 de maig de 2013

100 anys de futbol banyolí

Magnífic espectacle el que ens va oferir en “Mantu” en motiu dels 100 anys del futbol banyolí. A l’auditori de l’Ateneu hi va muntar un homenatge-espectacle que ens va deixar a tots garratibats. En Miquel Torrent s’ha convertit en un showman intel.ligent, diligent, amatent i apassionadament conduent al fi que es proposa amb el seu bon coneixement. Ara li ha tocat el futbol, que ell, com molts altres banyolins també hi va deixar petja en els temps en que deia als seus amics que volia jugar tan bé com en Mantu, que si no vaig errat em sembla que era un jugador de l’equip del Girona. I Mantu per aquí i Mantu per allà, vet aquí que va quedar batejat com en “Mantu”. Vam gaudir molt en aquest espectacle que ens va oferir en Miquel Torrent, i molt particularment vaig fruir en la sorpresa “teatral” que van brindar-li l’Ingrid i en Dudi que van aparèixer vestits de futbolistes per a gaudi de tots els assistents a la sessió del CD que tant bé ha sabut muntar en motiu d’aquest Centenari. Ho diu prou bé ell en el llibret que acompanya el CD. “ Espero i desitjo que tota la gent a qui agrada el futbol i que està lligada d’una manera o altra a la celebració d’aquest centenari, pugui gaudir, confortablement assegut al sofà de casa seva, de les més de mil fotografies d’aquests 100 anys de futbol a Banyoles. Jo m’ho he passat bé buscant-les i parlant amb més d’un centenar de persones que amablement m’han obert les portes de casa seva, m’han deixat accedir a una part important de les seves vides, per poder configurar aquest CD històric. Per molts anys!”. Gràcies, Miquel. Si: jo també t’haig de donar les gràcies, perquè m’he passat unes bones estones assegut al sofà de casa contemplant aquest bé de déu de futbolistes, i també hi he pogut veure amics que en el llarg dels anys van jugar a futbol. I alguns que, com tu, van saber combinar les dues aficions del futbol i el teatre, com en Maurici Garcia (en Lei) que l’he vist vestit de “referee” i amb el “botiquín” a les mans, molt abans de que el dimoni dels Pastorets ens lligués a tots dos – ell d’alcalde Borrego, i jo mateix del pastor Bato-. I també, emocionar-me de debò amb la contemplació de les fotografies antigues dels vells equips en els que algunes d’elles van passar per les meves mans per col.locar-les a la secció de “retrats arnats” de la revista banyolina. Fotos que com les que has posat en el DVD també m’han fet emocionar en veure que en aquesta llarga patulèia de futbolistes no solament hi he vist amics sinó també gent de casa, ja que almenys n’he comptat tres o quatre que han quedat ben retratats com a “futbolerus”. Fins i tot hi he vist un jove porter amb la pilota a les mans que mira com són les coses, era el meu pare. Gràcies amic!. Visca el futbol banyolí!. I que per molts anys pugui seguir!.

1 comentari:

Pons ha dit...

buff la veritat es que en primera instància 1000 fotografies fa una mica pal...