dimecres, 22 de maig de 2013

La desaparició del "macho ibérico"

“A l’any 1970, el cine espanyol va aconseguir un gran éxit comercial amb la comèdia “No desearàs al vecino del quinto”. La comèdia sexy espanyola era allò més autàrtic i inexportable dels diversos subgèneres (spaguetti westerns rodats a Almería, subcinema de terror o d’aventures tarzanesques). Tant el western com el film de terror, rodats a corre-cuita i amb pressupostos reduidíssims, van nèixer a Espanya concebuts fonamentalment per a l’exportació. La comèdia sexy, en canvi, havia nascut a conseqüencia de les restriccions eròtiques de la societat espanyola i era succedani del cinema explícitament eròtic i desinhibit, rodat i projectat a altres països. Així, una pel.licula com “No desearàs al vecino del quinto” va atraure massivament el públic amb “l’atrevida” promesa d’una història homosexual. Aparentmemt era així, i el públic va riure molt amb l’afeminament caricaturesc d’Alfredo Landa, però com que la censura vetllava per la “moral pública española”, al final de la pel.licula s’haurà de revelar que “tot és pura simulació” i que en realitat Alfredo Landa era “muy macho”. Aquest text que acabeu de llegir forma part del capítol sobre la censura cinematogràfica en els anys cinquanta que es publica en el llibre “El cinema a Banyoles” que serà presentat el dissabte dia 8 de juny a les dotze del migdia al Museu Darder de la nostra ciutat. Hi esteu tots convidats. A banda d’aquest aspecte sobre la censura a Espanya, haig de dir que Alfredo Landa que acaba de morir a l’edat de 80 anys era tot un actor que amb “El crack” ens va trencar el cor. I que en el pas dels temps ens oferiria excel.lents creacions deixant-nos especialment la del personatge que va crear a “Los santos inocentes”. El que no sap gaire gent es que Alfredo Landa tenia una especial estima als catalans, ja que a la seva joventut va passar alguns anys a Figueres on hi vivia amb els seus pares. Algunes vegades havia manifestat que allí hi anava en bicicleta, que havia anat al col.legi de La Salle, i que se sabia de memòria l’alineació de la Unió Esportiva de Figueres. Sabia parlar molt bé la nostra llengua i fins i tot cantava el Virolai. Com són les coses!. Qui ho havia de dir d’aquell que en el transcurs dels anys hauria de personificar en el cinema allò que en dirien “el macho ibérico” del cine espanyol!.