divendres, 10 de maig de 2013

Passen coses grosses



Un dia algú escrigué en aquest blog: “a Banyoles, a vegades no passa res” i és cert. De vegades no passa rè, però d’altres passen coses molt grosses i ningú ho diu, per això avui ho faig jo. A Banyoles passen coses tan i tan grosses que fins i tot sabent-ho molta gent, ningú diu res. A vegades ho sap tothom menys qui ho ha de saber... O potser ho sap i es carda el longuis... A Banyoles sembla que ningú sap res fins que algú carda el crit al cel. És llavorens  que tothom es fa el puta dient que ja fa temps que ho sabia. Perquè no ens enganyem, a Banyoles costa cardar l’esquellerinc al gat. Sembla com si a qui hi hagués de cardar mà ja li anés bé que a aquest poble es vagi fent. Com si malgrat el que passa, que mira que arriba a ser gros, el que importa és anar tirant i qui dies passa, anys empeny.
A veure, que Banyoles és casa nostra i ningú com Xisca de Gardi la defensa, però ens emprenya saber que hi passen coses tan grosses i que no serà fins que peti tot que els qui poden faran veure que fa temps que hi van al darrere.
Perquè som tan ben parits que tenim el segon a molt distància, que si no fos per això, pudé Banyoles no seríem els millors del món, i tot per culpa d’aquestes coses que passen.  I ara algú dirà que aquet en Samora és un tiquismiquis, que son coses que passen a tot arreu. I si, pudé si que passen a tot arreu, però les coses grosses que puguin passar a Torremolinos, per dir, a mi se’m en pixen. Però coses tan grosses... i a Banyoles... mare de Déu senyor... Què vos que hi faci... m’emprenyen. I molt.