dijous, 16 de maig de 2013

"Xucà" la flaona a la xocolata

Assaborint un aromàtic i deliciós cafè en un bar-restaurant gironí m’he entretingut a fullejar una revista antiga amb moltes coloraines en paper satinat que se t’escapa de les mans. I repassant pàgines dedicades a cròniques d’hostaleria gironina hi he reviscut records antics que molts banyolins també podrien fer-se seus, , ja que en el pas dels anys sempre hi ha hagut algú que ha entrat als restaurants de ca la Marieta o de cal Ros, per dir-ne alguns. I m’he aturat sobretot en repassar un article que fa referència a L’Antiga, la granja que abans en deien a can Lletetes, i que va fer-se’n càrrec un matrimoni banyolí: en Narcís Comas i la Teresa Trayter. En Narcís ja havia deixat la fleca del nostre carrer de la Canal, com també el super-mercat de Melianta. Es veu que tot va anar quan van acceptar l’oferta dels que regentaven Can Lletetes convertida en L’Antiga. En Narcís i la Teresa es van quedar el local amb les dependencies i van començar la mateixa línia dels propietaris anteriors. Hi van fer algunes reformes amb la intenció de retornar-hi l’aspecte que tenia en la primera meitat del segle XX. Sembla que la Teresa no tenia gaires ganes de deixar el super-mercat de Melianta, però va reconèixer que la tossuderia del seu marit va ser la fortuna de la seva vida. Som molts els banyolins que hem esmorzat o berenat a l’Antiga d’en Comas i la Trayter, que van saber molt bé atendre la clientela amb el seu servei d’esmorzars. Quan xucàvem melindros a la xocolata desfeta i els hi demanàvem una flaona ho entenien perfectament. Res d’ensiamades” ni “bollos”. Una flaona!. I si ens servia alguna cambrera, només de dir-li “Xocolata desfeta amb una flaona!” ja sabia que el client era un banyolí de cap a peus. L’Antiga es va convertir en un lloc habitual de parada de polítics. I també d’actors de teatre. Perquè davant de l’Ajuntament i ha també el teatre Municipal. Els edils i els “teiatrerus” gairebé sempre es deixaven caure a fer queixalades i xarrupades a aquella cafeteria que els banyolins en dèiem “d’en Comas i la Trayter”. Ara, aquest avi que escriu, encara s’hi deixa caure de tant en tant, quan després de les analítiques en dejú es troba amb altres banyolins que com ell són xarrupadors de xocolata i els hi demanem “amb una flaona, si us plau”. I et responen: “Que és una flaona?”. No vol pas dir un crusant?. “- No, no, no em vingui amb banyuts”, vull una flaona per xucar a la xocolata”. “Deu voler dir un “sequillo”. “Una flaona!. I ben grossa si pot ser”. Als avis banyolins ja no ens entenen. I pensar que les flaones ja es feien a les cuines del Monestir, i tant els banyuts, com els cairuts i els rodons se n’havien fet un tip de menjar-ne. Però això és tan llarg, tan llarg, que val més que ho deixem còrrer. Un cop he acabat d’escriure aquesta flaonada, surto, i me’n vaig a la fleca a comprar una flaona. Tampoc m’entenen. Els hi hag de dir una enciamada com si fos un manat d’enciam?. M’han dit que ja procuraran d’arreglar-ho. A veure si algún dia podem veure un rètol que digui: “Tenim flaones”. Avui, la meva dona ha fet xocolata desfeta. Assaborint-la, tanco els ulls i retorno a la meva infància. En els llunyans temps de la xocolata Mas, de la Torras i l’Amatller. I de les flaones que compràvem a can Gepet, a cala Miquela, a can Feliu Pagés... I a can Boschmonar i can Boix de la plaça dels Turers; a can Mercader i a can Carbó de la plaça Major, a can... Deixem-ho. Ja he fet el meu article setmanal. Us desitjo un cap de setmana ben enxacolatat. I sobretot, entreu a alguna pastisseria a comprar una “flaona”. Ja em direu si heu trobat alguna pastissera que us hagi entés.

1 comentari:

Pons ha dit...

Doncs es cert, flaona existeix de veritat xD