dissabte, 27 de juliol de 2013

Enrrampaments

Avui us vull parlar d’un sistema que aniria molt bé per animar els nostres comerços. Pareu atenció d’això que us diré: a Suïssa han inventat un sistema publicitari que diuen que és molt bo perquè la gent s’animi a entrar a les botigues: un matrimoni amb dos fills petits es passen el dia tancats dintre un aparador fent una vida normal davant del públic, és a dir, esmorzen, dinen, fan la migdiada, sopen, fan les feines de la casa, l’home porta els nens a la guarderia, però procurant, això si, estar el major temps possible darrera els vidres. Ella surt alguna vegada a comprar al supermercat; ell, a comprar el diari i a veure futbol a la tele... De moment, aquesta parella ha estat un mes a l’aparador d’un comerç de mobles de Zurich, i han cobrat 8 mil dòlars. Déu n’hi dó: vuit mil dòlars per no fotre res!. Apuntem-nos-hi?. Sembla que això és un sistema per animar els comerços, sobretot aquests que van una mica de gairell i no fan gaire calaix. Sería un bon ganxo per atraure compradors!. Segur que baixaria gent de la Garrotxa i del Gironés per veure els banyolins a l’aparador. Jo vull animar als actors i actrius dels nostres grups de teatre que mirin d’engrescar als nostres comerciants, ja que hi ha molts aparadors a la nostra ciutat per fer-hi exhibicions. Crec que això seria un bon reclam publicitari que aixecaria i animaria algunes encongides botigues. Segur que atreurien l’atenció de molts forasters. I el tren pinxo podria fer aturades a la plaça Major per anar a veure les exhibicions a les aparadors al mateix temps que seria un bon reclam publicitari pels comerciants i de rebot per l’Associació de Comerciants que hauria de canviar la seva sigla per una de més alegre i original, per exemple T.A.P. ( Teatre d’Aparadors Banyolines). I tothom disfrutaria podent veure el personal dels nostres grups teatrals fent l’allioli, algun ou ferrat, rentar-se les dents, fer el llit, i sobretot exhibir-se posant-se a dormir a la vista de tothom. I si hi participés algún polític convidat encara podria anar més bé. Perquè els polítics també dormen: és la feina que fan més bé, ja que....es quan dormen que hi veuen clar. És clar que si això es pogués realitzar, perquè poguessin dormir bé haurien d’apagar també els llums del carrer. I augmentar l’equip de policia municipal per vigilar els aparadors, ja que hi podria haver alguns brètols que els despertarien trucant els vidres o tirant-los petards o bombetes japoneses, com fèiem nosaltres en els vells temps. Perquè avui dia hi ha molts jocs bèsties. I això a escala internacional. Mireu el que he llegit no fa pas gaire. Aquí a Sèrbia, hi ha un sèrbio que es diu Stavisa Pajik que durant tota la vida s’ha dedicat a mostrar el seu enginy per encendre bombetes i resistir enrrampades. I ara espera que les autoritats americanes li donin permís per asseure’s a la cadira elèctrica d’una presó per rebre els vint mil volts reglamentaris i sortir-ne tan fresquet -bé, potser no tan fresc, perquè si se’n surt, una mica calent sí que s’hi trobarà, no us sembla?-. Aquest “tío” s’ha fet famós amb les seves demostracions públiques de refusament al fluíd elèctric, i fins i tot li han posat el motiu de “El Voltio”. Jo li diria “El desenrrampador”. Doncs, si, anirà a la cadira elèctrica i veurem que passa; ell n’està segur de sortir-se’n airós i de cobrar de seguida la gratificació de 5 milions de dòlars. Amb aquesta milionada, en Pajik pot aconseguir ser el campió de la resistència elèctrica. Que sant Antoni el guardi de prendre mal. Aquests jocs són molt perillosos i no recomanaria pas que ningú s’hi entretingués. Els banyolins ja en tenim experiència d’aquests arriscats jocs, perquè els de la meva edat, quan érem petits, jugàvem a la plaça Major i quan ens acostàvem al fanal del mig, només de tocar-lo quedàvem enrrampats. Des del centre de Banyoles s’enrrampava mig poble. Ara ja no hi ha ningú que s’enrrampi. Ara les persones només s’enrrampen amb els jocs eròtics. I per això hi ha tanta gent amb la pressió alta. La majoria de les persones ja s’han enrrampat moltes vegades a la seva vida. I parlo d’uns altres enrrampaments, els que es coneixen de tota la vida i que són els més agradables. D’aquests enrrampaments que es veuen sovint als cinemes i a la tele i que fan gemegar als enrrampadors, ara en diuen orgasmes. I mireu s’hi s’ha avançat en aquest sistema d’enrrampaments que diuen que ara les dones no necessiten pas als homes per enrrampar-se. Sembla que s’ha inventat un electrode que el posen a la medula espinal, i al cap de mitja hora la senyora fa un crit. Però és un crit de plaer.O sigui que aquesta senyora s’ha enrrampat bé. I mireu si va bé aquest electrode que fins i tot el poden fer funcionar amb comandament a distància. O sigui, que si tu ets a Girona, a Barcelona, a París, a la Catximbamba o a dintre una pesquera de l’estany, des d’allí pots posar el comandament a distància i pots fer enrrampar la teva senyora que a lo millor està ben tranquila a casa teva mirant la tele i fent el dinar per la teva mainada. O...ves a saber... a lo millor s’està enrrampant amb un altre. Enrrampaments a distància. Malament anem, nois. Això ja semblen “Los grandes inventos del TBO” del professor Franz de Copenhague.