dissabte, 10 d’agost de 2013

Animals del morro fort

No sé si us en recordeu que en algún lloc d’aquest país van matar un gos a trets. Era un gos que alterava la circul.lació al mig de la carretera i provocava molt de perill. L’animal corria desesperat per l’autovia lladrant d’un costat a l’altre de la carretera, i els conductors giravoltaven ràpids per no atropellar-lo. Es va avisar la policia i aquests van intentar que el gos saltés la tanca, però l’animal ensenyava les dents i la patrulla no les tenia totes. Van estar més d’una hora “peleiant” que deia aquell. “Apa, gos, salta, salta!”, però el gos no en feia cas i sempre ensenyava les dents. Aauuugghhh!. Què havien de fer en aquell cas?. Doncs, sacrificar el gos. I així ho van fer. I la normalitat va tornar a la carretera. Ara, els animals ja no poden anar per la carretera com anaven abans quan la travesaven amb tota tranquil.litat. No; ara els animals haurien d’aprendre el que fan tots els que viuen al camp i han de travessar autovies i autopistes: han de passar pels túnels subterranis. Però.... qui els ha d’ensenyar als pobres gossos?. Que saben els animals de com han de travessar la carretera?. Ho deia prou en Sidro Codony, el moliner de la plaça major, aquell home que li dèien en Cassó que tenia el molí de farina i blat de moro en aquella casa que ara és de l’Ajuntament i que s’ha convertit en Oficina de Turisme, respectant el vell molí. Doncs, en Sidru Cassó, quan van posar els primers semàfors a la ciutat, ell, amb el carro i el burro anava a travessar en vermell, i el guàrdia municipal va aturar-lo. –“Que passa?”, va dir en Sidru en veure que el guàrdia es treia un paper per muntar-lo. I el guàrdia li diu: “Tiene usted que pagar una multa por pasar con el semáforo en rojo”. “- Estàs carregat de punyetes”, -va dir-li en Sidru, que era tot un caràcter- I que sap el burro si és verd o és vermell, eh, què sap?. Es com aquests gossos, gats, cavalls, vedells i vaques que encara es veuen pels camps i patis de les masies de la nostra comarca. S’hauran d’estacar d’ara endavant perquè no s’escapin i els atropellin?. Ja hi ha algun pagès que en té alguna experiència d’aixó,perquè molts recorden l’esvalot que es va armar quan un cotxe va atropellar un vedell escapat. O potser era al revés?, no va ser el vedell que va atropellar el cotxe?. El que està ben clar és que els animals haurien d’aprendre a passar pels túnels de sota la carretera. Però això també és una mica perillós, perquè jo sé d’un que passant per un d’aquests túnels es va trobar amb un porc senglar. Aquests ja saben el camí per escapar-se dels caçadors.Es veu que entre ells –els porcs senglars, no els caçadors- ja es deuen posar d’acord per passar pel soterrani. Diuen que per aquí a la comarca del Pla de l’Estany en corren molts de porcs senglars. Es busquen, es maten, es mengen, i com a trofeu els caçadors disfruten ensenyant-vos el cap dissecat que tenen exposat al rebedor de les seves cases. Com també n’hem vist per alguns restaurants, que he de suposar que l’han escorxat, cuit i servit als clients i queda allà al mig del menjador perquè la mainada s’hi pugui entretenir. El que haurien de fer els caçadors d’aquesta espècie d’animals sería aprendre a agafar-los vius i cuidar-los com va fer en Cinto Gordils de Tossa de Mar. Aquest bon home tenia tres porcs senglars i els va domesticar. Eren molt dòcils, bevien Coca-Cola a gallet (sense cafeína per no posar-los nerviosos), menjaven pa i aglans, i per postres galetes de xocolata. Es dien Menuda, Murga i Rossa, i no eren gens agressius. Estimaven el seu amo i no suportaven que algú li fes mal. En Cinto els feia bromes i s’estirava a terra cridant, fent veure que estava ferit. Els senglars se li acostaven i l’ensumaven per comprovar que no tenia res. També els portava a passejar pels boscos de Tossa i no li calia ni lligar-los, amb un sol crit tenia els tres animals a prop seu. En Cintu havia estat pescador i en les seves estones lliures tenia el hobby de la cacera. En cuidar els seus senglars no va tornar a agafar més l’escopeta. Els turistes i visitants que anaven a Tossa feien mans i mànigues per anar als defores a veure els porcs senglars domesticats per en Cinto Gordils que es va convertir en un home famós a les televisons estrangeres que van poder veure com en Cinto dominava els seus porcs. Només de dir-los-hi: “•Apa, feu el jaç!”, les seves mascotes feien cas al seu amo: agafaven un farcell de fulles i branques amb els morros i el posaven al jaç on dormien per fer més tou el llit.Aquest estiu he anat a Tossa i no he vist les tres porquetes: la Menuda, la Murga i la Rossa. Només he vist alguna rossa per la platja. I molts dels que se les miren també són del morro fort!. (Fragments dels monòlegs radiofònics d’ara fa 10 anys. Ràdio Banyoles 2003).

1 comentari:

Blogger ha dit...

Do you drink Coke or Pepsi?
PARTICIPATE IN THE POLL and you could get a prepaid VISA gift card!