dimecres, 21 d’agost de 2013

El toro Morgat

Entre les coses que he fet a la meva vida n’hi ha alguna que no em va durar gaire temps. Vaig fer de guia turístic. I us juro que amb els turistes hi vaig suar de debó, però també m’hi vaig fer uns bons tips de riure. En principi, estava una mica espantat en veure tanta turisticada que havia d’acompanyar. En primer lloc, el problema fonamental és mantenir el grup de turistes ben compacte. Sempre em trobava amb un vell que badava, un nen que tenia pipí i un parell de senyores que xerraven. S’encantaven per tot arreu: mirant aparadors i amorrant-se als vidres de les pastisseries. Un dia, aquí a Banyoles quan vam baixar de l’autocar per anar a peu fins a l’església de Porqueres en vaig perdre més de la meitat, els altres s’havien estirat a l’herba en el prat de l’estanyol del Vilar. Vam ser pocs els que vam entrar a l’església, i un d’ells em va dir si ens trobàvem en el castell d’en Salvador Dalí. Es veu que un altre guia turístic els hi havia recomanat que sobretot no es deixessin perdre el “castell” del famós artista al cim d’un turonet vora l’estany de Banyoles. Em va costar treure’ls de dintre“el castell” perquè allí asseguts hi estaven frescos. Quan en vaig reunir una trentena ens vam encaminar cap al restaurant. Els altres ja hi eren. Els compto i si si, ja hi eren tots. Seixanta comptats!. I quan marxàvem, a l’hora anunciada, tots, tots 60 ja eren a l’autocar. No en va fallar ni un. A l’hora dels àpats, aquella gent no menjava regularment com fem nosaltres, ni asseguts ni amb tovallons al coll... No dic que no mengessin calent, i la veritat que a l’estiu tampoc es té ganes de menjar calent. S’afartaven de dolços i fruita... A l’endemà els deixava dormir tranquils. Sol i dormir. I l’endemà passat cap a Platja d’Aro. Volen sol?. Doncs, tot el matí a la platja. Els hi donava una bossa amb pa, formatge, llaunes de sardines, taronges i caramels, i apa, a divertir-se com camells. I a les cinc de la tarda ja els tornava a arreplegar davant l’autobús, però primer, de cinc a sis era l’hora dels gelats. Apa, a menjar super-dobles-extres gelats. I a més a més de les boles de glaç hi havia meló, síndries, préssecs, figues seques, nous, ametlles i mel. I a les set, vaig cridar: “Botigues!”, i apaa, a comprar barrets, sabates i postals. Si a les nou podíem pujar al cotxe ja era un èxit. Després els hi donàvem dos dies de descans. Que ho necessitaven perquè havien passat vuit hores a la platja a sol batent. Hi havia cada escalivada!. Pobrets!. Tots escaldats, quan marxaven no els podies ni tocar l’esquena. Quins gemecs!. Alguna vegada els havia portat a mercat aquí a Banyoles. I en sortien decepcionats perquè no trobaven castanyoles ni barrets de mexicà. Sort que van trobar una parada de samarretes del Barça. Tots s’hi van abocar. Anàvem a fer una volta en barca a l’estany, però s’hi avorríen. Els hi vaig explicar la llegenda d’en Morgat i els hi va anar bé quan els hi vaig dir allò de “Morgat, Morgat, agafa el toro i veste’n a casa!”. Llavors tots volien veure el toro d’en Morgat, no el bou, el toro!. Es que en aquella hora que anàvem a barquejar tots estaven mig empitofats de tanta sangría que havíen begut, vull dir que s’havien pres una gerra de sangría i en tenien més al cap que als peus: “toro, toro!” cridaven. I quan passàvem per l’autopista i veien l’anunci del toro de l’Osborne em deien “Toro Morgat”.... Si, sí, “toro Morgat!”...., i una senyora britànica, rossa i arrugada, es va atrevir a treure’s una brusa vermella i va començar a fer “un paso de pecho” autèntic!, perquè anava amb top-less. Quan vam arribar a Barcelona, aquella senyora va comprar un pòster d’una corrida de toros d’en Chamaco i l’Arruza i va fer-hi posar el nom “El Toro Morgat de Bañolas”. I quan vam anar a la sala de festes van pujar al “tablao” i vinga picar de peus, i Toro Morgat per aquí i Toro Morgat per allà. D’ençà d’aquella, vaig deixar de fer de guia turístic. Pobre Morgat si aixequés el cap!. Ja va fer bé de deixar els bous i anar-se’n cap a casa. Poc sabia pas ell el ruixat que ens venia als banyolins. (Fragments de monòlegs radiofònics d’ara fa 10 anys. Ràdio Banyoles 2oo3).