dijous, 12 de setembre de 2013

"Catalan Power". Força de Catalunya


10 de setembre 2013.- A les vuit del vespre som davant del Catalan Power, el monument de l’Alfaro a la plaça Major. Acte oficial de la Diada. El de costum. Amb l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer i les autoritats, i amb el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay. Escoltem i ens afegim al cant de l’Himne de Catalunya encetat pel Cor de les Veus de l’Estany. Tot seguit entrem a l’auditori de l’Ateneu. Parla Eliseu Climent, l’home que ha animat nombroses activitats culturals i cíviques al País Valencià, editor i promotor cultural, impulsor del setmanari “El Temps”, l’home que al llarg de la seva vida ha seguit i segueix  la seva intensa activitat per la difusió de la cultura catalana al País Valencià, guardonat amb diversos premis, entre ells el Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el memorial Joan XXIII per la Pau 1999 (el 2000). Excel.lent la seva disertació. Aplaudiments llargs. Tornem a cantar l’Himne. I...  he volat... De cop i volta he recordat amb emoció a l’amic Jaume Farriol. El “Farri” d’ara fa 35 anys quan amb un nombrós grup de la Vall de Tenes del poble de Llissà d’Amunt,  va formar la Colla del Pa amb tomàquet aconseguint reunir tres mil persones, empescant-se una Volta en carro als Països Catalans. Cent dies en 4 carros i  4 cavalls, i per torns, 300 persones que van recórrer tres mil kms. Per petites carreteres, camins i túnels. En entrar als pobles, les campanes voleiaven. En Quim Farriol –fill d’en “Farri”- ho diu en el seu bloc: “No van poder passar la ratlla del País Valencià. Des d’allí foren foragitats per uns quants arreplegats que els apedragaren. Però... en el final del trajecte els rebé el president de la Generalitat de Catalunya. Fou Jordi Pujol qui li digué somrient: Arri, arri, Farri!”. Aquell va ser un moment històric que visqué el nostre amic. En Jordi Xena plorava d’emoció. El fill d’en Farri ho recorda: “Era l’inici de la vida adulta de la nostra societat, alliberada del jou del franquisme”.

11 de setembre 2013.- Una abraçada.- “Per entendre la dimensió del que passarà avui només cal escoltar els que hi estan en contra. Entre l’opinió pública espanyola hi ha una barreja de desconcert, histèria i desmoralització, sovint mal disfressats amb conyetes i displicència. Però això no és un Barça-Madrid, no volem guanyar per riure de la portada del Marca de l’endemà. Estem construint un país, i l’endemà de la Via catalana, sense deixar de celebrar el seu inevitable èxit, és important que no pensem en Marhuendas i Pedro Jotas, a qui tan fàcil resulta escarnir, sinó en els nostres veïns, companys, familiars i amics que no comparteixen ni entenen la febrada col.lectiva, els catalans que se senten minoria i contemplen el procés amb tristesa o amb ràbia. Ens tocarà ser generosos, canviar la cadena per l’abraçada i convence’ls –un per un, si cal- que aquí no hi sobra ningú” (Toni Soler, periodista, diari ARA).

L’ENDEMÀ.- “En Joan Maragall, un dels pares del catalanisme cultural i també polític, va dir que la sardana era l’expressió d’un poble que “avança donant-se les mans”, Jo no havia entés mai com una sardana, estructura circular, podia “avançar” però ahir ho vam fer amb una sardana no tancada sinó oberta i que, com les altres, admet tothom que les vulgui ballar. (Manuel Cuyàs. El Punt-Avui).

EL MÓN HO HA VIST. “El camí està traçat. La construcció del nou país ja té una imatge per a la història: The Catalan Way. Tres milions de mans enllaçades. El món ho ha vist”. (Ara. L’editorial)

L’HUMOR DE L’ALBERT OM.- “Matí, 10,15. A la basílica del Born, una mica més de mitja entrada. Bandera catalana al presbiteri i alguns fidels que de bon matí ja van equipats amb samarretes grogues. Es de les poques vegades que veig més gent a missa que al carrer. Que s’està més calent a dins d’una església que a fora. L’únic element groc que es fa visible és el micro de 13TV, la cadena dels bisbes, fins que fa la seva aparició estel.lar Alícia Sanchez-Camacho (...) L’acte s’acaba amb el Cant de la senyera (no Els segadors), globus vermells i grocs que s’enlairen, i l’Alícia mirant el cel a veure si aquesta tarda “ve llover”. – Acte constitucional al parc de la Ciutadella. Fa un fred que pela. Torna a ploure amb ganes. Si aixó contínua així, el balanç al final de la jornada serà de 50.000 pulmonies per la independència, 2.000 segons la Delegació del Govern”.(Ara.cat, 12 setembre).