divendres, 18 d’octubre de 2013

Sant Martirià, conserveu-nos el bon humor!


No sé si us en recordeu que fa pocs anys, a França, hi va morir una dona que deien que era la més vella del món. Tenia 122 anys i a mes a més 237 dies. No tenia dents, era sorda i quasi cega. I va morir de causa natural. Allò que nosaltres en dièm “morir de veió”. I Déu n’hi dó quina veió. Si a 80 anys ja s’és vell, afigureu-vos qui ha viscut cap a 50 anys de “veió” amb salut.  Diuen que va passar la major part de la seva vida, sola, en el seu apartament al centre de la ciutat d’Arlés. I ja feia un parell d’anys que va estar a punt de morir deshidratada, però en tota la seva vida va tenir molt bona salut. Des que va fer 100 anys les televisions no van parar de fer-li entrevistes, i any darrere any sempre deia el mateix:” Ara sí que em sembla que no em queda gaire vida”. I mireu s’hi va tirar amunt. Però el més curiós d’aquesta senyora és que fins als 100 anys va anar amb bicicleta, i a partir de llavors es va aficionar a treure fum arribant a ser “una fumadora empedernida”. I esmorzava sempre amb xocolata. I bevia vi d’Oporto. I tot ho amania amb oli d’oliva. I menjava molts d’alls.... Gent de Pla de l’Estany: ho tenim molt bé aquí per fer anys: de xocolata no ens en falta –tenim una fàbrica que s’ha de mirar que Déu ens la conservi per molts anys-; tenim oliveres carregades d’olives per fer oli (conservem les poques que ens queden). I d’alls en tenim fins i tot una Fira a Cornellà. Només ens falta el vi d’Oporto. Apa, doncs, si aneu a Portugal, carregueu-ne alguna caixa. Una copeta de vi d’Oporto de tant en tant, alls matxacats, una punxada d’olives, allioli ben barrejat, i per postres, xocolata, i a veure qui és el primer de sobrepassar els 122 anys d’aquesta dona i sortir al llibre Guines de rècords mundials. El que hem de fer al nostre país és conservar les vinyes perquè això del raïm també diuen que és un aliment per fer anys. Es veu que ara el raïm s’ha de menjar amb pela i tot. Sobretot la pela, la pell, la pellofa. No l’escopiu per res, perquè diuen que a la pela del raïm hi ha una cosa que hem d’aprendre a dir-la tot seguit: res-va-ra-trol. Apreneu.ho, apreneu-ho això. Bé vam aprendre a dir co-les-te-rol. Doncs, ara toca aprendre a dir res-va-ra-trol. Diuen que el resvaratrol que hi ha a la pela del raïm pot ser molt eficaç en la prevenció del càncer, de l’infart i de les malalties cardiovasculars, que són les que fan por a la gent d’avui dia. Sembla que tot això pot produïr una bogeria consumidora de raïms, millor dit, de pellofaires, perquè molts dels que llençaven la pela, ara se la menjaran. I de rebotintes també es beurà més vi. Diuen que el vi negre porta resvaratrol perquè fermenta en contacte amb les pellofes de raïm, però ja arriben els investigadors del Canadà que fan saber que el resvaratrol tant es troba en el vi negre com en el vi blanc. Em sembla que amb això del vi tothom hi veu un negoci. Es fan massa investigacions. Acabat de fer potser inventaran el vi epilèctic. Que ens farà tornar bojos a tots. Que Sant Martirià ens en guardi!.

Bona festa Major.