divendres, 24 de gener de 2014


La burra d’Els Pastorets

 

Ha ressuscitat. No l’havia vist des dels llunyans temps d’Els Pastorets que fèiem en llengua castellana en el teatre del Círcol de Catòlics al carrer de l’Abeurador. Jo, llavors era el jove pastor Bato que cantava “Arre borriquito mio” acariciant el morro de la burreta de fusta que fèiem caminar arrossegant-la entre tots els pastors. Al’any 1943 la vam traslladar al nou teatre i la vam deixar abandonada en un racó del nou escenari de la plaça Major. Ja no la necessitàvem. En Els Pastorets ja hi sortiria una  burra autèntica de carn i ossos que ens la guiaria, vestit amb samarra de pastor, el jove Josep Ramió, -una burra de debó que els reis Mags de l’Orient li van deixar al balcó de casa seva-. La nova burra va ser guiada caminant cap a Betlem, i al cap de 20 anys ja seria una altra burra de carn i ossos que seria conduïda pels apòstols a l’entrada d’un Jerusalem pintat per Joan de Palau, portant al Jesús de “La Passió de Banyoles”, mentre deixava anar flaones pudentes de tan espantada com estava en veure tanta gent removent branques de llaurer. Un cop abaixat el teló, en Ciset dels decorats, feina tenia a netejar i a perfumar l’escenari.

Van passar anys i més anys... Es va acabar La Passió, i ja no va sortir mai més cap burra a l’escenari. I... de cop i volta, una nit, des de casa vaig sentir un gran terrabastall. Va baixar el sostre del teatre dels Catòlics. Tot era pols. Tot eren runes. Tot aixafat. Butaques, decorats, llums, focus...No quedava res dret. Es va fer una agran neteja. No es va aprofitar res. Però....mireu, mireu!. En un raconet de l’escenari semblava que hi havia uns ulls que ens miraven. Els enfoquem amb la llanterna, i.... oooh, oooh, mireu: és la burra de fusta dels vells Pastorets de teatre de l’Abeurador. Sí. Algú la devia deixar abandonada, recolzada a la paret entre vells fòtils. En Joan Geli se la va emportar, la va netejar i repintar. I la va tornar a deixar arraconada, aquesta vegada en els magatzems de la nau de la seva fàbrica. Fins ara, que tornarà a sortir relluenta a un escenari. Serà el diumenge, diada en la que a Banyoles es celebra la festa de Sant Antoni dels burros.  La Sussi ens la portarà lligada pel passadís central de la sala d’actes de l’Asil de Banyoles. L’acariciaré, i tornaré a cantar l´!Arre borriquito mio!”. I reviuré altra vegada la meva joventut.

1 comentari:

Pons ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!