divendres, 28 de febrer de 2014

Banyoles, serà Los Angeles.

Xisca de Gardi ho ha dit sempre. Quan el gran creador va inventar-se el concepte de “ben parit”, pensava en Banyoles. Si Francesc Pujols i Morgades un dia va dir alguna cosa com que “arribarà un dia en que els catalans, pel sol fet de ser-ho, anirem pel món i ho tindrem tot pagat”, és perquè va néixer a Barcelona. Si hagués nascut a casa nostra, i era prou ben parit com per haver-ho fet, pla que se’n hagués recordat d’algú més que no fos dels banyolins.
Però si alguna cosa hem de reconèixer és que no ens hem pas sabut vendre massa bé. Vull dir que nosaltres ho sabem que som els millors, però no ens hi hem pas escarrassat massa en fer-ho saber a tothom. Tot i això avui dia no es pot pas tenir cap secret i la gent de fora comença a ser conscient del pa que s’hi dona a casa nostra.
Així, Banyoles s’està convertint en Los Angeles europeu. Els millors dels famosos mai vistos s’estan instal·lant a la nostra ciutat. Si no en fèiem prou amb les personalitats de collita pròpia, Lluís Carbó, El director Comercial, En Roger Coma, l’Eduard dels Amics de les Arts, en Ferran Corominas, en Fontàs o en Toti Pau entre molts, d’un temps ençà s’ha detectat l’arribada de nous ciutadans de renom.
En Pavlovsky, sense anar més lluny, s’ha instal·lat a la part nort del carrer Llibertat, a l’alçada de la Vila Olímpica. És freqüent creuar-se amb Matthew Tree passejant per la Plaça Major amb la família, un cap de setmana qualsevol. Ahir mateix, l’emèrit Viladiu em va presentar en Pau Vallvé (altrament conegut com Estanislau Verdet) de qui la meva filla de nou mesos n’és fan incondicional per ser l’autor de la banda sonora d’en MIC, entre múltiples projectes que lidera. Doncs en Pau, sembla ser que també s’ha instal·lat a casa nostra. No només això, sinó que anava acompanyat d’en Jordi Casadesús, multi instrumentista del grup la Iaia i qui segons en Francesc, també pot ser considerat mig banyolí.
En fi, que l’Ajuntament estigui al cas, que Banyoles serà el nou Los Angeles europeu. Que comencin a buscar un emplaçament per ubicar-hi el nostre Passeig de la Fama. No en farem prou amb el carrer Mercadal, caldrà que sigui una avinguda ampla i llarga, perquè ara que ja ho sap tothom, Banyoles s’omplirà de pompositat i gent d’autògraf. Visca nosaltres, els que son com nosaltres i els que ho seran ben aviat!  

3 comentaris:

Airun Agnal ha dit...

És de ben parit i de Banyolí de pura ben parides i estirp no tenir en compte les dones Banyolines i ben parides... (tenint en compte que som les dones que us parim... es clar!

En Samora ha dit...

Alguna cosa no acaba d'anar del tot bé a aquest coi de teclat teu.

En Samora ha dit...

Tot i això, a les dones de la meva vida les tracto amb tot l'amor del que en sóc capaç. A la resta, amb tant respecte com puc (igual que als homes). Dit això i com que no t'acabo d'entenre, bona nit i tapa't.