dissabte, 30 de setembre de 2017

Fora la son de les oreies!!!



Carda vergonya que haguem trigat tant en dir la nostra. Però soms aquí. Xisca de Gardi mai fallarà al país perquè el país mai ha fallat a Xisca de Gardi. Cada català té una cita amb els seus veis, amb el seu passat, amb les seves arrels, amb el seu carrer, amb l'arbre on s'hi enfilava de petit, té una cita amb la terra on jugava a futbol, amb els noms dels que ja no hi són. Tenim la santa llet de ser catalans, catalans des de sempre o catalans perquè ens ha donat la real gana. Tenim una cita amb l'aigua dels recs, que és nostra, amb l'aigua de l'Estany, que sempre serà nostra, amb els jocs que jugàvem i amb els plats que ens han servit a taula. Tenim una cita amb Sant Nin i Sant Non, amb Sant Martirià i amb cada sant o santa que es reparteix per tota la nostra comarca. Tenim una cita amb els que han vingut de lluny però que aquí volen fer el seu niu. Tenim una cita amb l'Atlètic i el Fontcoberta, que són els nostres equips de capçalera, i el Sant Miquel i el Camós que portem al cor, i entenem que hi hagi amics nostres que siguin del Banyoles. Tenim una cita amb les Barraques, amb els gintònics i amb l'aigua del Carme. Tenim una cita de veritat amb el passat, i tabé amb el present on toquem de peus a terra, i amb el futur pels vailets que corren pels nostres carrers i que algun dia seran com nosaltres, de la mateixa manera que nosaltres retirem els nostres besavis. Tenim una cita amb la nostra dignitat, que encara no ha passat per les finestre d'Hacienda, tenim una cita amb aquella vegada que ens van voler humilar per la senzilla raó que érem catalans, que érem fills d'aquest país, i que parlàvem la llengua que la mare ens va ensenyar, a poc a poc, des de la seva falda. Tenim una cita amb la primera vegada que vam sortir al carrer de la mà de la bandera, la senyera, que és la bandera més neta que mai s'ha inventat, i això diu molt de nosaltres perquè és la bandera més vella que hi ha al món. Tenim una cita amb el president Macià aquell que deia: "Catalans, Catalunya" i tenim una cita amb Josep Esparch, aquell que va acompanyar Macià a Prats de Molló, i que després de ser empresonat pels francesos va dir en un judici a París: "L'únic que me'n penedeixo és haver fallat, però a la propera hi tornarem". Perquè ja ho va dir Xammar: "Per Catalunya no prenc mai precacucions". I essent Catalunya la nostra mare, essent Catalunya la terra que ens ha acollit, essent Catalunya tot el que volem de bo, tot el que estimem de veres, tot el que hem somiat pels nostres fills, és l'hora de dir: "no fallarem". Aquest cop no deixarem Catalunya sola, aquest cop farem tots els passos que siguin necessaris pe aconseguir la llibertat. Xisca de Gardi, hi serà, sense renúncies, sense mentides, sense por, i hi serà amb la mateixa proporció i amb la mateixa valentia que hi serà tot el poble. La vella xaruga, i el borni, el prim i el gras, el sogre i la neboda, en Suleiman i en Mohamed, la truja i el verro. Demà la terra parlarà des del fons dels segles. Guanyarem i aquesta vegada no hi haurà cap nosa que ens entrabanqui. Xisca de Gardi ha parlat amb veu fonda i reposada. Catalans, Catalunya que deia l'avi, i l'avi s'ha de creure sempre.