Xisca de Gardi ho ha dit sempre. Quan el gran
creador va inventar-se el concepte de “ben parit”, pensava en Banyoles. Si
Francesc Pujols i Morgades un dia va dir alguna cosa com que “arribarà un dia
en que els catalans, pel sol fet de ser-ho, anirem pel món i ho tindrem tot
pagat”, és perquè va néixer a Barcelona. Si hagués nascut a casa nostra, i era
prou ben parit com per haver-ho fet, pla que se’n hagués recordat d’algú més que
no fos dels banyolins.
Però si alguna cosa hem de reconèixer és que
no ens hem pas sabut vendre massa bé. Vull dir que nosaltres ho sabem que som
els millors, però no ens hi hem pas escarrassat massa en fer-ho saber a tothom.
Tot i això avui dia no es pot pas tenir cap secret i la gent de fora comença a ser
conscient del pa que s’hi dona a casa nostra.
Així, Banyoles s’està convertint en Los
Angeles europeu. Els millors dels famosos mai vistos s’estan instal·lant a la
nostra ciutat. Si no en fèiem prou amb les personalitats de collita pròpia, Lluís
Carbó, El director Comercial, En Roger Coma, l’Eduard dels Amics de les Arts,
en Ferran Corominas, en Fontàs o en Toti Pau entre molts, d’un temps ençà s’ha detectat
l’arribada de nous ciutadans de renom.
En Pavlovsky, sense anar més lluny, s’ha
instal·lat a la part nort del carrer Llibertat, a l’alçada de la Vila Olímpica.
És freqüent creuar-se amb Matthew Tree passejant per la Plaça Major amb la
família, un cap de setmana qualsevol. Ahir mateix, l’emèrit Viladiu em va
presentar en Pau Vallvé (altrament conegut com Estanislau Verdet) de qui la
meva filla de nou mesos n’és fan incondicional per ser l’autor de la banda
sonora d’en MIC, entre múltiples projectes que lidera. Doncs en Pau, sembla ser
que també s’ha instal·lat a casa nostra. No només això, sinó que anava acompanyat
d’en Jordi Casadesús, multi instrumentista del grup la Iaia i qui segons en
Francesc, també pot ser considerat mig banyolí.
En fi, que l’Ajuntament estigui al cas, que
Banyoles serà el nou Los Angeles europeu. Que comencin a buscar un emplaçament
per ubicar-hi el nostre Passeig de la Fama. No en farem prou amb el carrer
Mercadal, caldrà que sigui una avinguda ampla i llarga, perquè ara que ja ho
sap tothom, Banyoles s’omplirà de pompositat i gent d’autògraf. Visca
nosaltres, els que son com nosaltres i els que ho seran ben aviat!
