La botifarra

Xisca de Gardi ha declarat la botifarra patrimoni de la humanitat. Convé salvaguardar aquest joc de cartes, doncs és un dels nostres més preuats tresors culturals i que tantes tardes i caliquenyos ha ajudat a cremar.
Altra vegada els malparits dels americans s’han proposat neutralitzar la nostra identitat tot enviant-nos una de les seves andròmines d’invasió subtil. Primer les hamburgueses dobles amb extra de formatge van intentar fulminar la nostra gastronomia i amb els seus collons de “cangrejus” de riu van exterminar un nombre esgarrifós de “gambúcies” i capgrossos. Ara tornen a la càrrega amb un joc de cartes anomenat poker que si no hi posem fre ens cardarà a can pixa el truc, la brisca i la botifarra.
Aquest joc invasor ja fa anys que corre per casa, ens el van infiltrar i s’ha mantingut semi latent fins ara. Les alarmes s’han disparat en el moment hem detectat que diferents poblacions de la comarca, com les veïnes Porqueres i Serinyà han organitzar tornejos oberts de poker cardant a la cuneta el més tradicional, selecte i nostrat joc de cartes digne de competicions. Fallu, semifallu, doblo, redoblo, botifarra i Sant Vicens perillen de ser substituïts per flop, fold, check o all in. El full, poker i repoker amenacen d’esborrar les manilles, els trumfos o la puta d’oros de la memòria col·lectiva i això si que per res del món estem disposats a tolerar-ho.
La botifarra és un joc pedagògic, que t’ensenya a comptar, a deduir, a estabornir-te els nusos del puny sobre la taula, discutir-te amb al company i dir-li datpelcul o tros de burro, però és alhora un joc d’intel·ligents i prudents, doncs no vull ni pensar com acabarien les partides si a sobre hi hagués calers pel mig La botifarra, senyors meus, t’ensenya de bones a primeres tot l’arsenal del que disposes per aquella mà i dingú carda “farols” perquè qui té una merda de cartes es menja els mocs i així és com ha de ser.
Xisca de Gardi, que ens agrada la fortor de caliquenyo i conyac i ens trobem còmodes entremig de crits i trompades que presenten manilles o anuncien els trumfos, hem decidit deixar-vos jugar una estona al poquer, tenir-hi mitja febrada i fins i tot arrapar-vos-hi com a un amor d’estiu. Que us quedi clar, però, que aquesta noia no fa per casa perquè la coneixem i sabem que a més d’un l’ha plomat i li ha cardat la vida enlaire. Mala peça al tel·ler amb algú vingut d'amèrica i acostumat a freqüentar casinos i taules clandestines de rics i rucs...La botifarra, en canvi, és una bona mossa, coneguda de sempre i amiga de la família, que no ha fet mai mal a ningú, amb qui hem passat molt bones estones i que així per molts anys sia.