dimecres, 12 de gener del 2011

Martí Anglada

El Senyor Anglada és un corresponsal més d'abans que no pas d'ara. I això ja és un elogi. El Senyor Anglada ens recorda els temps que en Pla anava per l'estranger. Té prestància, sap estar i el que és més definitiu: coneix molt bé allò que parla. Això ja no passa gaire. Els corresponsals, massa vegades, són estaquirots que només xerren i para de comptar. Cares boniques en un temps on la imatge dicta sentència. El senyor Anglada no té una imatge convencional- n'estarem d'acord- però serva l'elegància antiga i reposada dels propietaris rurals. Al cap i a la fi, ell en ve de mena. Forma part de la reculada i sempre present nissaga dels Anglada de Vilert. Un oncle seu, en Carlos, el vaig aconseguir i guardo en el record el seu posat notabilíssim i la seva saviesa més que fonda. El senyor Martí Anglada ha heretat aquest tremp de la família, com no pot ser d'altra manera, i en el seus ulls d'observador reposat i en el seu pentinat de reporter d'altres temps hi veiem un correponsal de part de bo. La seva veu, profunda i senyorívola, guarda el matís de les cròniques de tota la vida, de les que desperten conviccions, sensacions i vocacions. Es un del nostres, el Senyor Anglada, amb tota la seva caixa toràcica, amb tots els seus abrics i americans, amb tot el seu pregon coneixement. Quan veiem el Senyor Anglada ens arriba el vell i civilitzat aire d'Europa. Sentir-lo i veure'l és un senyal d'occident, una llum que ens guia i ens fa pensar que som més a prop del món instruït en que voldríem ser. Diuen, ara, que es retira i que no farà més de corresponsal. I ens sembla que el far s'apaga i que la boira és una mica més impenetrable. La civilització ha d'impedir que un dels grans corresponsals d'aquesta Europa feixuga i fatigada ens acabi plegant. On seria, llavors, l'esperit de Brusel.les i la Grand Place? On seria, llavors, l'ambient del Berlin de sempre. Perduts per sempre més. Hi ha cavallers que no poden retirar-se mai de la vida. I entre aquests: Martí Anglada. Xisca de Gardi, per servir-lo a Déu i a vostè.

4 comentaris:

Fidels a la Cassola ha dit...

Visca nosaltres i els que són com nosaltres!

Anònim ha dit...

i els que voldriem ser com vosaltres

Fidels a la Cassola ha dit...

ep... però només els que ho reconeixen obertament, la resta que els bombin.

llobarro de bosc ha dit...

Jo voldria ser com en Sacutell