Un dia algú escrigué en aquest blog: “a Banyoles, a vegades
no passa res” i és cert. De vegades no passa rè, però d’altres passen coses
molt grosses i ningú ho diu, per això avui ho faig jo. A Banyoles passen coses tan i tan grosses que
fins i tot sabent-ho molta gent, ningú diu res. A vegades ho sap tothom menys
qui ho ha de saber... O potser ho sap i es carda el longuis... A Banyoles
sembla que ningú sap res fins que algú carda el crit al cel. És llavorens que tothom es fa el puta dient que ja fa
temps que ho sabia. Perquè no ens enganyem, a Banyoles costa cardar l’esquellerinc
al gat. Sembla com si a qui hi hagués de cardar mà ja li anés bé que a aquest
poble es vagi fent. Com si malgrat el que passa, que mira que arriba a ser
gros, el que importa és anar tirant i qui dies passa, anys empeny.
A veure, que Banyoles és casa nostra i ningú com Xisca de
Gardi la defensa, però ens emprenya saber que hi passen coses tan grosses i que
no serà fins que peti tot que els qui poden faran veure que fa temps que hi van
al darrere.
Perquè som tan ben parits que tenim el segon a molt
distància, que si no fos per això, pudé Banyoles no seríem els millors del món, i tot per culpa d’aquestes
coses que passen. I ara algú dirà que
aquet en Samora és un tiquismiquis, que son coses que passen a tot arreu. I si,
pudé si que passen a tot arreu, però les coses grosses que puguin passar a
Torremolinos, per dir, a mi se’m en pixen. Però coses tan grosses... i a
Banyoles... mare de Déu senyor... Què vos que hi faci... m’emprenyen. I molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada