La cadena humana

Uns dies abans de l’Onze de Setembre. Dissabte dia 7. LA CADENA HUMANA DE LA DIADA manté tot el sentit després que Madrid, que fins ara havia optat per ignorar el moviment català, hagi pres consciència que no pot anar negant que el procés existeix. La mobilització ciutadana és la clau de tot aquest procés: una mobilització massiva que fos capaç de traspassar fronteres ampliaria la pressió sobre Rajoy per sortir del seu immobilisme inicial, sigui per convicció o per interès. I confirmaria que la gent continua sent el motor del procés. (Editorial diari ARA). Diumenge dia 8. EL SÍMBOL DE LA DIADA. “Hem de procurar que per cada paraula de les cançons i per cada flor de les corones hi hagi una voluntat decidida; hem de lluitar amb les nostres forces i amb els mitjans de cada u perquè aixó sigui ben aviat: perqué vingui un Onze de setembre en que toquin totes les campanes dels campanars de la ciutat i viles de Catalunya, com si fos Dissabte de Glória” (Escrit per Josep Maria de Sagarra. Any 1922). Dilluns dia 9.EL PAÍS QUE VULL ÉS COM EL QUE VOLS TU. Més o menys, vaja, perquè m’agradaria discutir amb tu, amb tu i amb tu, com anirem fent aquest país vell i nou, aspre i dolç, dur i tendre, que es diu Catalunya. L’Onze ho podem anar parlant. Ens trobarem a la Via”. (Antoni Vives, polític i escriptor). Dimarts dia 10. LA VIGÍLIA. “Un col.lega m’explica que els del canal Intereconomia han llogat dos helicòpters per al dia 11 amb el noble propòsit de buscar forats buits a la cadena humana. Vaticino que els dos helicòpters faran una passada pel territori insurrecte cap allà a les tres de la tarda. A aquella hora, els previsors – com la meva sogra- ja seran al lloc, però els més triganers –com tu- encara estaran mirant d’aparcar. Així doncs, serà fàcil “demostrar” que l’activitat ha estat un fracàs”. (Empar Moliner. Ara.cat).