Les hem passat putes.

Cal dir-ho clar. El nostre psicòleg ens recomana que no ens n’amaguem. Les hem passat molt putes. Si Xisca de Gardi no se’n ha anat a “tomar pel cul” és perquè abans d’anyocar-nos vàrem tenir un últim moment de lucidesa i vàrem traspassar el timó al mestre Joan Olivas. Només un supervivent de mil  batalles com ell, podia mantenir a la superfície aquest vaixell foradat per tots costats. La resta hem estat tot aquest temps a les cambres de la nau, rujant a tort i a dret, amb una suor freda i amb pell de gallina. Els hem passat molt putes, i de fet encara no ens trobem massa bé.

El Comitè d’Orriols fa mesos que no sap qui és. Un dia es va cardar l’orinal per barret i encara li porta. Tan bon punt cardem un peu a terra ferma, convindrà urgentment que el visiti un metge. Ha perdut tota noció sobre qui és i Déu nos en guard de cridar-lo pel seu nom, que deixa anar un reguitzell de renecs com no havia sentit des de l’època d’en Pallicer al Camp del Banyoles. D’en Mastegatatxes ja no sé què pensar-ne. M’han dit que tragina per la bodega rosegant ferros i claus maleint la Ramona i etzibant proclames a favor de la gamba de Palamós. De la resta de tripulació no en sé res de res... Només sé que el vaixell és en bones mans i que, em sembla que ja ho he dit, els hem passat molt, però que molt putes.

Enrere queden els temps de les Volldams, de les fartaneres i els sopars a can Garriga amb cava Juvé i Camps amb copes Pompadour. Enyorem l’època en que fórem respectats fins al punt de retratar-nos amb més millor de la nostra estimada Banyoles a l’entrada del Municipal. Tan d’èxit ens va embafar. Com aquell anarquista que va assolir tal quota de lideratge que va haver de ser assassinat, Xisca de Gardi ens vàrem arribar a creure més importants que Banyoles, fins al punt que la purga ha resultat descomunal.

Amb un orinal al cap, xuclant caps de gamba de Palamós o rujant com la nena de l’exorcista, Xisca de Gardi resisteix. Xisca sap que hi sou tots, en Sacutell, el Contramestre, en Vaqueta, el Gallego... Xisca viu i no necessita un 2.0. Tornaran els bon temps, tornaran les Vollsdams i les xavacaneries, perquè malgrat que les estem passant “canutes”, sota la batuta del mestre Olivas, el bot arribarà a bon port. Més que mai: Visca nosaltres i els que son com nosaltres. Quedi dit.