Els xiprers de Palera

Els xiprers de Palera tenen una missió colossal: servar el Sant Sepulcre de Jerusalem. Els que no hem fet les croades, per manra o per estar fora d'època, podem rescabalar-nos a través d'una visita al Sant Sepulcre. Poca broma perquè en aquest tros feréstec i quasi oblidat del nostre país hi ha l'essència d'Occident i de la Cristiandat. Els xiprers, alts i esprimatxats, esguarden el cel que és d'un blau puríssim i revelador. El món aquí sembla una urna colrada de silenci, a penes s'escolta algun ocell perdut en la boscúria. Ens rendim davant l'esperit de Palera, que emergeix des de les pedres velles, que sobresurt entre les bardisses, que torna a lluir després de tants anys d'abandó i silenci. Es en aquest esperit un esperit nostre, occidental, catòlic i romà, un esperit civilitzat fet de pedres velles i de devoció. Ens els temps difícils, aquest esperit devia refugiar-se dins el brancam dels xiprers. I allà va protegir-se de les maltempsades i del torb sabedor que vindrien temps millors i que Palera tornaria a renéixer. I així es va fent el nostre país: el país de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó, del Monestir de Sant Esteve de Banyoles i del Sant Sepulcre de Jerusalem. País vell, país antic, país tossut que no trenca amb les arrels de la tradició senzillament perquè les arrels el subjecten a la terra. Palera són també les nostres arrels, arrels de pedra i de xiprer, mostrant al cel del món qui som, què volem i d'on venim. Visca nosatres i els que són com nosatres.