En Vaqueta ja és a Roma

La final de la xampinyons havia de tenir present a Xisca de Gardi. Conscients que una apoteosi d'aquesta índole, vam confiar a en Vaqueta l'ambaixada del partit Sant Martirià a la capital vaticanesca. En el sorteig d'entrades hi participaren vint milions de socis, quinze milions d'abonats, quaranta milions de simpatitzants i un nombre desconegut de pardularis, passavolants i tarambanes. En cap moment vam dubtar que Xisca de Gardi seria entre els escollits. En cap moment vam tenir por que en Vaqueta es quedés sense entrades. I això que en Vaqueta per no ser no és ni del Barça, ni li agrada gaire el futbol ni sap que és la Xampinyons. Però el cas és que va estar entre els escollits: no ho dubtàvem. Després va venir la part més difícil: la logística. Es comentava que a cap lloc d'Itàlia quedava una habitació d'hotel i s'havien exhaurit tots els passatges en carro, globus, avió, transatlàntic, meca, patinet i burro. En Vaqueta va moure fils. No teníem cap dubte que aniria trucant-nos per avisar de les gestions i els recados. Va aconseguir passatge amb avió en cinc minuts. Estem segurs que la companyia d'aviació va anul.lar quinze o vint passatges perquè en Vaqueta tingués lloc. Xisca de Gardi s'obre camí a la selva, si convé. Després va venir el que semblava impossible: trobar un lloc per dormir a la capital romana i en un lloc cèntric i decent. Aquí ni Xisca de Gardi donava cinc cèntims pel seu enviat. Fins i tot el Gallegu, el rei de l'optimisme de Finisterre, feia cops de cap dient que en Vaqueta aquesta vegada no se'n sortiria. Però la sort de ser de Banyoles és un capital mai inventariat. Ser de Banyoles és un luju, una benedicció, un misteri. En Vaqueta trucà per fer-nos saber que ja tenia habitació a la residència del Casa Nostra de Banyoles a Roma. Milions de persones dormiran al ras, milions de persones traginaran la seva son per la llarga nit romana, hauran d'acontentar-se en fer un cop de cap a l'estadi o de dormir en qualsevol comuna italiana. En Vaqueta, no, ell és un senyor i com un senyoràs dormirà al Casa Nostra amb fotos del seu carrer Nou i del capvespre a Estany. Serà l'únic que anirà a l'estadi ben menjat, havent-se polit una ampolla de vi italià i fart de pizza. La resta a beure cervesa, a torrar-se al sol i a menjar patates de xurrero. Xisca de Gardi, quan s'hi posa, no s'hi posa pas per poc. En Vaqueta ja és mentalment a Roma per animar al seu equip. Des d'aquí l'avisem que el seu equip és aquell que va guarnit de blau i grana. No fos cas que no sabent de què va això de la xampinyons, animés a l'altra equip. Perquè, a fé de Déu, que l'equip que animi un de Xisca de Gardi, guanyarà.