La Tarzana de les Estunes i les oques del Corralot

Ja fa una colla d’anys que hi hagué un gran enrenou a la masia del Corralot quan es van veure oKupats per una “troupe” catalana-castellano-francesa que rodava una peli amb l’actor Paul Naschy, especialista en cinema terrorífic. En Sidru del Corralot i la seva quitxalla no se’n sabien avenir en veure com aquells pel.liculerus obrien les aixetes de la bóta del racó per empitofar-se, i obrien uns ulls com unes taronges en contemplar la protagonista de la pel.licula, una escultural “actriu” francesa que es passejava per les baumes fent petar la tralla i escridassant  ferestegament amb la cabellera airejada i amb un modelet de pell de lleopard que la cobria parcialment. Era Eva Miller, una noia especialitzada en el maneig del llaç, ganivets, manipulació de revòlvers, fuets i winchesters. Tan aviat pujava damunt d’un poltre desenfrenat com caçava bèsties a llaçades. Poca broma amb la Tarzana Eva Miller, la “Diosa Salvaje” que s’enfilava pels arbres de Les Estunes i es menjava les botifarres del Corralot.

Aquella escultural i  feréstega “diosa salvaje” només la vam veure poruga i terroritzada quan passava davant de la masia del Corralot i s’escapava corrent en veure que les oques li anaven al darrera picotejant-li les ben formades cames. Poca broma amb les oques del Corralot!.    

De tot això que us parlo ja han passat alguns anys.  I ara en el  Corralot ja no hi ha oques. Només queda un gegantesc bolet al mig d’un camp que van treballar-lo els traçuts nois obrers de la masia. De la nissaga d’aquella gent del Corralot – tretze fills ha tingut el matrimoni! –en Sidro Puigdemont i la seva esposa Lolita- ara viuen una mica més amunt, a la carretera de Pujarnol en una masia exacta a la del vell Corralot en la que tots a la una, aquells valents obrers de la nissaga “corralotenca” van posar-hi el coll i el seu bon enginy  per construir-la. El nou mas és igual, exacte, clavat com el del Corralot.  Només hi manca el bolet. Diuen  que en tot el voltant ja hi podran créixer bolets autèntics perquè justament allí hi va rebrotant una aigua pudenta que segons diuen prové de l’escarransida Fontpudosa. Potser per això, per viure envoltats de la salutífera aigua sulfurosa, hi creixen els bolets.  Però... no ho digueu a ningú, perquè els  corralatencs haurien de tornar a proveir el corral amb oques enfurismades  que perseguirien a cops de  bec els intrusos boletaires.

Oh, aquelles oques del vell Corralot!.  Recordo que al cap d’uns anys d’haver pessigat les cames de l’escultural Eva Miller, van tornar a venir els pel.liculerus, però aquells van ser més assenyats, ja que es van filmar unes escenes per una pel.licula de TV3 sobre la llegenda del Drac. I en aquesta ja hi havia participació banyolina. El drac, construït per en Jano Palmada era ample, gras i encartronat.  Oooh, quina por!. Per primera vegada es van espantar les oques del Corralot!.  Des de llavors es van acabar les oques. Ara, al Corralot de les Estunes només hi queda el bolet gegant, que sobresurt vigorós enmig d’un camp de naps per atracció dels que per allí s’hi desplacen seguint les rutes de les caminades d’activitat física pel nostres contorns.