Banyoles Atlàntica

Aquesta meravella del Canvi Climàtic ha cardat l'anticicló de les Açores a prendre pel sac. L'ha tombat i ha quedat com un escarbat penxa enlaire. Total ja no farà més sol a la nostra comarca i tot serà un fart de núvols, pluja i fred. Es el que anomenem la Banyoles Atlàntica. S'ha acabat penre el sol com una sagranta, ara anirem amb esclops, paraigues i una manta sobre el cap. S'ha acabat penre la fresca com un carcamal, a les cases hivern i istiu hi haurà un feix de llenya per fer anar la xemeneia. S'ha acabat aquesta mandanga de les xancletes, el cafè en gel, els gelats, la màniga curta i les cremes solars. Aquí jerseis gruixuts, orujo, carajillo, botes de pescar i màniga llarga. Sempre plourà i el verdet s'enfilarà per les parets, i la gent més que creixer-li el pèl, li creixerà molsa per tot arreu. La gent tindrà humitats i no agafarà aquests terribles cops de calor que ens agafava abans. La gent ja no serà cridanera, impuntual, exagerada, espantosament mediterrània. Els avets colgaran Rocacorba, i plantarem castanyers i roures on abans hi havia els ditxosos plàtans. "Yo nací en el Mediterraneo" serà prohibit per sempre més per no recordar els temps enganxosos, tòtils, avorrits. Plourà sempre i cantarem al camp de l'Atlètic les canços de guerra del Liverpool o del Celtic de Glasgow. Sempre tindrem fang a les sabates i sempre tindrem aquell harmoniós coloret a les galtes. Banyoles Atlàntica. Tots ens mirarem el cel i veurem com un carregament de núvols s'acosta des de la Mare de Déu del Mont, per mullar la terra, per encendre-la de verd, per pintar-la de vida. Banyoles Atlàntica i el mes de maig serà com el novembre i el desembre com l'agost, i anar fent. Plourà tota la vida i escoltarem, de fons, el cant de les granotes i com les onades de l'Estany trenquen al moll d'Aberdeen. Tot serà a la vora: Finisterre, Rocacorba, Getaria i Liverpool. Què més volem? Entrecot, amanit i Xampany Xena, i en cabat Oruxo Xamima. Què més es pot demanar? Ah sí, que la pluja repiqui tota la nit!