A vegades em pregunto si abans hi havia més mala llet que ara o si senzillament la mala llet d’avui dia corre per recs subterranis. Anys enllà, no passava tingladu que no aixequés polseguera. Quan per a o per b algú ens retallava un xic les ales, ens faltava temps per armar un sidral de maria santíssima, i ni això, una victòria rellevant del Barça ja era excusa per què mig poble s’atrinxerés contra l’autoritat policial. La presència d’aquesta mateixa era habitual a bars, camps de futbol, discoteques i festes majors. Mig penal no assanyalt, un de clamorós pitat en contra, una trepitjada a l’ull de poll a mija pista de ball, una repassada discreta al pandero de mestressa aliena... Això, tot això, ja era considerat motiu de resposta contundent. Antes devíem fer pla més por i respecte que no pas avui dia...
Actualment sembla que tothom s’hi veu en cor amb naltros. Jo em pregunto... és que ens hem tornat manyacs? una colla de ganduls que mentre tinguem pinso i jaç res ens preocupa desmesuradament? o potser ens hem tornat uns banyabaix que esperem el moment indicat per cardar la punyalada definitiva al bell mig del gep?
2 comentaris:
i tan que h'ia mala llet només has de sortir al darrer!
estoy de acuerdo.
Publica un comentari a l'entrada