L'esmolet de la plaça del Teatre

Els esmolets eren uns homes que tenien per ofici esmolar ganivets i altres eines. Passaven pels carrers portant una espècie de carretó, es paraven a mig carrer i amb la mola que anava rodant hi fregaven una mena de xescla que feia un xiulet molt característic. Llavors ell cridava ”L’esmoleet!”, i sortien les veïnes a portar-li ganivets i tisores que servien per tallar els pollastres, ànecs i conills per la taula de la festa major.   El ganiveter de can Portella, -en Pepet ferrer que fa poc ens ha deixat,-  era un home bo, que tota la vida es va fer un tip d’esmolar eines de tall ajagut davant la roda de la mola de la botiga, vora la fornal. Cada vegada que el veia recordava aquells versos d’en Pitarra a “El ferrer de tall”. “Esmola que esmola, fes dagues, daguer, fes dagues que passin les malles d'acer".” Però en Pepet esmolava d’una manera molt diferent dels altres esmolets passavolants. En Pepet esmolava completament ajagut, de bocaterrossa, remullant les eines que guspirejaven vora les seves mans. Cada vegada que entrava a la botiga de la seva ganiveteria a la plaça del teatre i el veia treballar en aquella posició em venia un calfred que m’estremia i em neguitejava en veure’l com s’aixecava per atendre’m. No sé si els seus fills l’han pogut fotografiar treballant en aquella posició. Seria una foto per a la història i la cultura de la nostra ciutat i del nostre país. Potser única i excepcional.