Lluis Martí, nord enllà

Ha dormit quatre mesos i s’ha despertat en el Més Enllà, infinitament molt més enllà d’aquell Nord dels nostres records. Li ha quedat molta feina per fer en la seva dèria del col.leccionisme d’antigüetats.Ho recollia tot, i en el seu arxiu del carrer de la Divina Pastora hi han quedat entafunyats milers de papers i fotografies que havia recollit al llarg de la seva vida. La seva afecció al col.lecionisme no tenia límits, ja que fins i tot  l’havia portat fins a llunyanes terres del nostre país per anar a recollir el document o l’antigualla que més l’interessava. Vaig tenir ocasió de fer amb ell alguns viatges per la vella Europa, viatges que  l’atreien i que ja venien dels temps més llunyans quan era un dels caps de  l’Associació de Comerciants de Banyoles. Un cop aquests s’anaren extingint vam organitzar-ne d’altres conjuntament amb la colla de fidels viatgers que havíem voltat nord enllà amb la organització de la Revista de Banyoles i la Parròquia de Santa Maria dels Turers que amb tanta il.lusió preparàvem cada any

 amb el nostre apreciat rector mn. Pere Font que fa poques setmanes ens va deixar. Al cap d’uns anys, seguírem organitzant alguns d’aquells viatges contemplant  paisatges per les finestretes de l’autocar i alegrant-nos amb els records i l’alegria dels nostres cants, revifant-nos i reviscolant-nos en passejar per les ciutats i antigues poblacions de la vella Europa. A en Lluis Martí el perdíem de vista en allunyar-se del grup per anar a la seva dèria de cercador del que ell considerava bells tresors, entrant i sortint per les velles botigues encimbrollades d’antigüetats. Sempre trobava el que ell considerava “un petit tresor”, aquell vell pergamí o estampa patriarcal que podia mostrar als seus amics de les parades del mercat d’Antiguetats de Sant Antoni de Barcelona o en la diversitat de fires del nostre país, i a la Fira del Cop d’Ull de la nostra ciutat on sempre n’era un dels primers assistents repassadors de parades per poder compartir xerrades amb els vells amics i capficar-se examinant els documents més arnats que l’interessaven.

Durant alguns anys li va agafar la dèria televisiva, i la seva aportació a la TV banyolina ha estat molt interessant en les entrevistes a persones  que visitava a les masies de la contrada. Sempre interessat en les masies rurals de les comarques i molt especialment de la nostra, on el càmera es ficava per portals amb picaportes, baldes, panys, forrellats i anelles d’estacar matxos, buscant l’angle més insòlit entre  les pedres, i ficant-se en els interiors per mostrar-nos vaixelles artístiques, rentamans i palanganes, miralls i aixetes daurades, i fins i tot en els pedrisos de menjadores dels porcs, que tot s’hi val per oferir potència ambiental amb fons musical de reiterada musicalitat. Les seves aportacions televisives han de romandre guardades, ja que com altres imatges entafunyades en prestatges o capses de la televisió local són també part de la història de la ciutat i la comarca.

Adèu, Lluis. M’has traspassat la teva alegria quan em lliuraves alguns documents que creies podien interessar-me, i en la de tantes coses que vam viure els dos junts amb altres companys de la ciutat, cantant eufòricament per les terres de la nostra vella Europa, i evidentment, quan amb mossèn Joan Carreres i Pèra seguíem la ruta de mossèn Jacint Verdaguer visitant el palau dels marquesos de Comillas a Barcelona i seguint els camins del poeta  per les terres d’Osona ficant-nos dins la seva casa natal a Folgueroles on tu resseguies i remiraves, cap viu i amatent, els documents del nostre poeta i escriptor romàntic. Hi ha fets que no s’obliden, per més que passi el temps. I en el meu record hi resten aquells bells moments  que  queden guardats en el fons del cor.