Mossèn Tià Brugada

El capellà de can Teixidor del terme, de tant en tant en diu de bones en el seu bloc. A vegades penso que hauria de ser un altre xiscagardià moderat perquè n’escriu algunes amb  exquisita ferum ,a vegades benevolents, eufòriques  i pietosament generoses, amb incrustacions de recordances banyolines que mai ha oblidat. Des de la Doma –que deu ser el racó de la parròquia d’Anglés on ell n’és el rector-, escriu en el seu bloc titulat Diari del capellà. I gairebé sempre ens ofereix notícies ben agradables, d’aquelles que no puc deixar d’arreplegar-ne algunes. Atelaiem-nes una mica:

“ A la Fundació Miró tinc el goig de trobar-me amb en Pep Comas. Feia molt i molt que no el veia. Ves qui ho havia de dir”. En Pep Comas era un comediant, i ara té al seu càrrec el restaurant de la Fundació. Algun dia ens hi hauríem de deixar caure per mirar a la Miró art i degustar gastronomia. Són dues coses bones. Busco un voluntari perquè m’acompanyi a Barcelona per mirar a la Miró art,  i al mateix temps endrapar alguns plats amb regust de cuina banyolina.

“En Joan feineja per l’hort i hi planta cebes. Sembla que la setmana entrant ja podré menjar algun enciam i algun cabdell”.  Això li agradaria a en Pep Oller).

“Em toca dia de família. A can Teixidor fem un xic d’endreça pels fores de la casa. Tota la família tenim la dèria de guardar coses. A vegades poden ser coses interessants però algunes vegades són simplement rampoines. I de tant en tant cal fer brugada. Amb els nebots treièm testos, jardineres, samals.... N’hi ha de totes mides i categories”.

“Constato que avui, al Diari del capellà, hi ha accdedit més d’un centenar de visites des d’Israel. Shalom!”.

-“Dino aviat: un bol de puré de verdures que sobrà del sopar del dissabte, una amanida d’enciam i una botifarra, i per postres, una pera. També prenc llet ben carregada de cafè. I marxo aviat cap a Barcelona”. Bon profit. Veig que et saps cuidar.

- Tinc el despatx obert i atenc vàries visites. Una persona gran, gens suspecte d’idees esvalotades, em fa riure quan m’engalta: “Si, com volen fer creure des de Madrid, la independència fos realment una cosa, dolenta per Catalunya, ja ens l’haurien concedida”.

-“A la missa, la mainada estaven molt esvalotats, Ben segur que sentien la tramuntana”.

-Al vespre fem el viacrucis de Quaresma. Hi participen 25 persones (amb mi, 26).

- “Quan obro els portals de l’esglèsia, llegeixo uns graffits que, amb lletra molt clara i elegant han escrit amb retolador a les pedres dels escalons del portal de sant Miquel: “gorda, te quiero”, “gorditta! T’estimo, Tere, Eli D.- Dani, siempre serás la cura de mis heridas”.

- Dimecres de cendra. En Pep els fa cantar. Finalment passen uns per a rebre un xic de fang i cendra que ho faig amb el dit polze, marcant el front amb la creu. I tots contents de quedar enfangats.

- “Vaig fins a Olot a fer-hi una passejada. A l’Europa, hi fa de cambrer un noi subsaharià de pell ben fosca. El seu català és excel.lent, ben bé garrotxí. Aquesta mena d’integració és la que no suporten els espanyolistes que havien programat l’abundant immigració a Catalunya com una arma de destrucció de la nostra identitat. Gràcies, noi, i gràcies a tots els que, com tu, heu vingut de lluny i us heu integrat tan magníficament a la nostra societat.

- “Dino olla de peix, tot i que m’agradariaa fer-la reposar un xic més i tirar-hi un xic d’allioli negat, però em repetiria massa”.

- “Un company em comenta que ha anat a beneîr la casa d’en Piqué, de la Shakira i d’en Milan. Això de fer el salpàs, sempre ha agradat als capellans”.

- “Trobo en Pere i em comenta el tema de l’ànima en pena que volta per Mas Llunés. A veure si hi hauré d’anar amb el salpasser”.

Bé, fins aquí aquestes quatre cosetes d’aquest bloc de mossèn Tià. M’ha semblat que era força xiscagardià. És així, amb humor com s’escriuen les notícies. Les bones noves sempre benvingudes del Diari del capellà de mossèn Tià de can Teixidor del Terme.