És novembre, plou, fa un temps tardoral. Què es pot esperar més del novembre? Seria ridícul, com passava fins fa ben poc, que al novembre haguéssim d'anar amb mànigues de camisa. Estem en plena pesta medieval. Quan arriba la nit, no surten ni les rates. Quin temps aquells que la tropa de Xisca preníem alegrement els cabarets i els llocs de desfici! Sembla que hagi passat una eternitat. Ara tots a casa, fent bondat, fent de bons minyons. En aquest novembre, tabé, la Bèstia Grossa, aquell que té el cap de color panotxa i la pell com si hagués sortit de dintre els fogons d'una rostisseria, aquell sí, aquell està a punt de solfa. Quin novembre, aquest.