Les Vici Cletes

 L’altre dia em van deixar pujar a una bici de carreres de les d’ara. El meu veí, paret amb paret, és d’aquells que quan té 5 minuts morts ja els sents que fa anar la manxa per botir les rodes. La qüestió és que en té una d’aquestes que si la fas servir per anar a comprar el pa, pesa més la barra que la bicicleta.

Si en feia d’anys que no pujava a una bicicleta d’aquestes... En el seu moment vaig pensar que era desafiar en excés les lleis de la física, fent que unes rodetes tan primetes haguessin de traginar una estructura tan generosa com la meva. Feia tant, que la feinada va ser meva per saber com es canviava de marxes. Els models d’ara han fet desaparèixer aquell parell de palanques que hi havia al quadre i que tot fent-les anar amunt i avall, es canviava de plat i pinyons al gust del consumidor.

I és que la cosa em tenia encuriosit... Què coi té aquesta andròmina que té posseïda a la parròquia?. Individus que fugien de l’esport com un gat escaldat, ara cavalquen  damunt d’un aparell de no menys de 5 o 6 mil euros, a cap hora del matí i embotits com un bull negre. Alguns d’ells, per bicicletes que s’arribin a comprar, no ho equiparan mai a la despeses que al seu moment van fer en gintònics entre les 3 i les 5 de la matinada.

Aquest març passat, quan ens varen tancar a tots a casa, la gent es tornava boja per tenir un invent d’aquells que hi poses la bicicleta a sobre i vas pedalant sense moure’t de lloc, com els hàmsters. N’hi havia de contraban, de fabricació casolana i fins i tot es va arribar a trencar velles amistats per culpa de reclamar aquell roleu que mesos enrere s’havia  mig deixat, mig regalat. Deu nos en guard que tot aquell dispendi d’energia s’hagués pogut guardar per fer-ne llum... Banyoles es veuria des d’Andròmeda.

Si la cosa no afluixa, aviat veurem com a les discoteques, carnisseries i fins i tot als restaurants, s’aniran substituint les cadires per bicicletes, per aprofitar el temps per anar fent esport. Quan això passi, si us plau, deixeu una cadira a un racó, per quan vingui jo.  Vet aquí.