Ves per on, qui diria avui que fa quatre dies ens estossegàvem a la cara sense que dingú ens fes cap lleig. Sembla impensable que no fa ni un any tothom ressucava els calçots al mateix perol fins a untar-se'n les ungles, d'aquella pasta de morter mal lligada. A Banyoles es podia anar del Cap de Bou a la Font de la Vergonya, sense tocar a terra, saltant de terrassa en terrassa de bar i passant per tots els barris. Al nostre poble, perquè tot i ser més de 20.000, seguim sent un poble, hi passaven coses que no passaven enlloc i al revés... Aquest mal parit de papu ens ho ha fotut tot de rodes enlaire.
I per si això fos poc, qui ha entomat la vara de comandament no ha previst unes mesures exclusives per a Banyoles i la seva gent. Amb tota la inconsciència i ignorància, s'ha decidit que a Banyoles les coses s'han de fer com a la resta del territori. Si, si... com si fóssim un més de tants... Ni tan sols han tingut la delicadesa de dir que a la resta de Catalunya les coses es farien com a Banyoles. Perquè... i em pregunto... Existeix algun estudi que certifiqui que aquesta bestiola afecta als banyolins i banyolines igual que als de Pallejà o als tarragonins?
Així, ens han tancat els bars, els restaurants, el club, i no ens n'haurem adonat, que també ens tancaran l'estany, al ritme que anem. No deixen jugar a l'Atlètic, ni al Deportiu i la mainada no pot anar a Ei Gent! ni a l'Escola de Música. Si... com si fóssim uns qualsevol.
Aquest any no hem vist als manaies. Hauria estat bastant entretingut veure desfilar una centúria romana amb mascareta, distanciats a 2 metres els uns dels altres i aprofitant quan fan l'estrella per untar-se les mans d'aquella maleïda potinga que ens fan posar cada 5 minuts. Aquest any haurien hagut de demanar ajuda a la gent del Centre Excursionista, doncs per evitar aglomeracions a les voreres s'hauria assumit el compromís de passar per tots els carrers, Passatge del camí dels Embusteros, inclòs.
Ni manaies, ni processó, ni Sant Marturià, ni Aphònica, ni correfoc, ni tronada, ni Sant Joan... I ara, ni tan sols bars i restaurants. Ai els restaurants... que mai ens faltin els restaurants, si us plau. Hauríem de fer un quadrant per barris i organitzar-nos per blindar els restaurants. Divendres vespre, Mas Palau i Canaleta demanaran el sopar a Can Xabanet. La Puda i el Puig d'en Colomer, al Capitell. Sant Pere i la Farga que estirin del Gil's i així, fins que tinguem a tot el ram de l'hostaleria entretingut. Ah! i que ningú se'n descuidi de la propina, sentiu?
Cal que ens coordinem per tenir-nos cuidats entre nosaltres. Si més no fins que tinguem un remei que ens permeti tornar a lo nostre. Amb converses amb l'Esteve de ca l'Alsius, podem avançar que la cosa evoluciona pel bon camí. Ens agradaria poder dir que abans de nadal ho tindrem solucionat, però a hores d'ara encara és de mal dir. Les proves amb l'aigua de la Puda estan satisfent àmpliament les expectatives, però hi ha temes legals que ens condicionen. Quan s'escampés la veu del nostre remei, vindria el Pentàgon i ens ho prendria tot plegat de les mans. Ho hem de deixar tot ben lligat, abans. Mentrestant, i lo més discretament possible, podeu acostar-vos al font a fer un glopet. Mà de sant.
Perquè malgrat tot, tornarem! I tant que tornarem! Serem el que hem sigut sempre i fent el que hem fet sempre. Honrarem als caiguts i els recordarem sempre, perquè sempre seran dels nostres. Visca nosaltres i els que son com nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada