El femer

Els neohippies peluts s'han inventat una cosa que ja estava inventada. El compostador, en diuen. Es una capsa gran de plàstic, força lletja, que va amb una tapa com si fos una comuna. En aquesta capsa hi fiquen una mica de tot: peles de platanu, tomates passats, vianda, sobres d'arròs, escarola i alguna fuia d'enciam. Vet aquí. Ells en diuen matèria òrganica i nosaltres en diem les sobres. Ganes de complicar-se la vida que tenen aquesta mainada. El compostador modern, paraula que sona a Pentàgon i a Portland, no és re més que el femer de tota la vida. La gent amb arrels sempre ha tingut femer. Que és un lloc on fica tot el que després es farà menester per abonar la terra. El femer va bé perquè en cas de pixera sempre serveix de comuna a l'aire lliure. Vet aquí. El compostador, en canvi, fa més aviat por. Es una cosa que sembla una nau espacial que pot fer un pet com una gla. Diuen que s'ha de remenar de tant en tant. Per remenar estem ! Re. Vols que t'ho digui? Un femer s'ha de tenir i para de comptar. Ara que ens quitaran la benzina i que haurem d'anar a peu no tocarà re més que recuperar les coses de tota la vida. Els esclops i la bicicleta. Les ganes d'anar a peu i la burra d'en Sardanes. El carro, la comuna i el quinqué. El foc a terra i anar a fer llenya a bosc. Resar una mica perquè no plogui i beure a galet. Tocar la mandúrria i jeure a la fresca. Segar amb volant i criar conills. Plantar ais amb les llunes. Anar a dormir quan se faci fosc i tancar els ànecs abans. Condeir els porcs i portar la truja a menar. Engegar vaques. Matar el porc pel gener i fer festa els dies de precepte. La tradició! El que sempre ens ha ordenat, endreçat i regit. Visca nosaltres i els que són com nosatres. Vet aquí, i sempre tindrem unes paraules de record per en Martirià Cervera i Porredon, fill de mestre que va viure de caçar gotlles i jeure al ras.