El Passeig del Gran David

En David del Passeig és un senyoràs. Marcarà estil, aquest noi. Aquí ja hem parlat dels seus cèlebres gin-tònics i del posat tranquil amb què afronta una nit de divendres o de dissabte amb el Passeig ple de gom a gom. Que en David era una persona extraordinària ho vaig començar a saber fa temps. Quan me'l vaig trobar el dia d'una vaga general prenent cafè tranquil.lament en un altre bar. Em va confessar que havia tancat el Passeig per solidaritzar-se amb la vaga. Fabulós, extraordinari. Conviccions i coherència. Un altra nit me'l vaig trobar en un altre bar amb el barret d'Irlanda: celebrava Sant Patrici, el patró de l'Eire. Fabulós, extraordinari. M'ha arribat una altra anècdota que retrata el personatge. El dia de la reobertura del Voltes en David va tancar el Passeig i es va sumar a la festa. Fabulós, extraordinari. Un altre hagués obert el seu local amb preus rebentats per enfonsar la competència. Un altre hi hauria enviat matons per aixafar-ho tot. Un altre hauria començat a dir pestes del local reobert. En David, en canvi, se suma a la festa. I ho fa amb distinció, amb una classe que altres no han tingut mai, amb el convenciment que els seus clients no l'abandonaran mai. Perquè el Passeig no és un bar, és un estil, el passeig no és un local, és una atmosfera, el passeig és la casa de Xisca de Gardi i en ell s'hi serveix la nostra beguda. Gin tònic en exclusiva servit amb un somriure tranquil i amb una delicada professionalitat. En David saluda i beneix els altres locals, respecta la competència, estima la professió, és amic de tothom, i és per damunt de tot un dels nostres. I ja se sap que els nostres són sempre els millors. El Passeig ens donarà molts dies de glòria i moltes nits heroiques.