Deix, deix....

Vam apendre a jugar a futbol en els carrers i places, als patis petits de col.legit, enmig del fang i la pols, amb porteries de veritat o fetes amb piles de jerseis. Amb el fútbol vam apendre un joc col.lectiu, i un seguit de paraules com orsai, corner, aut, xut, bandau, canyardo. Quan algú ens fotia un pilotasso allò se'n deia una escalfada. Eren tremendes, les escalfades. La pell et feia escorissor i quedaves mig planxat. A vegades aterrissaves i et foties un pelat. A vegades et foradaves els pantalons i quan arribaves a casa la mare s'emprejava. Al camp de futbol ens hi havíem deixat unes quantes ulleres trencades i uns quants pantalons nous. El preu del fútbol. Hi havia els dies que algú portava la pilota de casa seva i es veia en cor de triar l'equip. Fer la tria era interessant perquè els grups no es feien amb els amics de l'ànima sinó amb els millors. Guanyar era molt més important que jugar. On vas a parar. A vegades les nenes passaven pel costat i es quedaven un instant mirant la partida, llavors tothom feia veure que en sabia. Què hi vols fer! A vegades et passaven la pilota i començaves a córrer. Darrera el clatell senties "deix, deix" Eren els crits de serp dels qui volien rebre una passada. Si no els hi feies cas, s'emprejaven com una abeia. El "deix, deix" era la constatació que estàvem davant d'un joc en equip. D'un joc cooperatiu on tothom havia de treballar per l'equip. A vegades es com si sentís "deix, deix" amb el so de la serp, el so que ens transllada als patis sagrats dels nostres dies petits. I és com si us veiés a tots: Oller Gran, Oller Petit, Toni, en Collell, en Jan Comas, en Parrassa, en Portbou petit, en Lluís Masgrau, en Farrés, el petit exèrcit del Casa Nostra disposat a una nova batalla de futbol. "Deix, deix" crida el vent i una pilota vola sobre el camp de terra forta. La pilota es dirigeix sobre una finestra de vidre. "deix, deix"