Tu rai !

Un home passeja pel carrer i se'n troba un altre que el para. Són amics o saludats o coneguts. Comencen a parlar. Tots dos tenen pressa però no gaire. Es llavors quan comença la conversa "Vas bé?" i l'altre contesta "'nà fent". Es molt important a Banyoles dir que "vas fent" perquè si dius que "molt bé" has caigut en un calot molt gros. En una ratera de guilles. Si respons "molt bé" ja estàs estassant el camí perquè l'altre digui "tu rai". El "tu rai" és com una sentència que et cau al damunt a plom. Ja no te'n pots escapar. El "tu rai" vol dir "la mare que et va arribar hasta a parir, tu si que en vius de bé, carcant" o "llamp que et partís de foc, ja m'agradaria ser com tu". O "tan de bo t'estimbis al Salt del Matxo i no te tropiguen pas mai". El tu rai és enveja, ressentiment, pot ser mala llet i mala bava, és una condemna. L'altre, el que ha estat disparat amb el "tu rai", s'ha de treure les puces de sobre com pot. Pobric. Sap molt bé que no estarà pas tranquil, que ha patinat i que no havia d'haver dit que les coses li anaven molt bé. Es llavors quan intervé el "fequis". L'home que rep el "tu rai" respon amb un fequis: "fequis que l'atre dia vaig anar amb en Fontanet i em va trobar alt de la pressió, en Fontanet m'ha quitat l'embotit, la sal i el carajillo. El fequis és un escut i et mig salva del "tu rai". Però, de seguit, el que ha llançat el "tu rai" afegirà una desgràcia major que convertirà el tenir la pressió alta en una collonada. "En Siset l'han tingut d'operar d'urgència. No saben pas si se'n sortirà." Llavonses l'home que se sentia feliç comença a sentir-se culpable i llavors diu "què hi farem, hem d'anar passant com podem, i si podem anar tirant ja és molt". Els dos homes es diuen adéu. L'home que anava content i feliç i que ha rebut el "tu rai" com una patacada continua caminant amb el cap baix, pansit, vinclat, sense esma ni humor, a mig carrer estossega i té esgarrifances. "ja he arreplegat" es diu i llavors entra a Ca l'Alsius a comprar algun medicament.