Oda a l'Atlètic

L'Atlètic farà el seu primer any d'història. Ha costat déu i ajudes, ha costat la sang d'en Churchill, la suor d'en Churchill i les llàgrimes d'en Churchill. Però hem fet un any. Malgrat el Sant Ponç i les seves navalles. Malgrat la incomprensió de molts. Malgrat el vent i la tempesta, malgrat la malaltia, la dificultat i tots els pendents del món. La glòria no és barata. La glòria no la regalen a una parada del tiru. No la subvencionen, la glòria. S'ha de conquerir. S'ha de batallar. S'ha de guanyar. l'Atlètic ha fet el primer any, el més difícil, i ja s'ha guanyat un lloc en l'èpica banyolina. Cadascun dels nostres gladiadors mereixeria tenir un carrer de la ciutat i un himne que els invoqués. Però no gastem xaliva. Vindran temps difícils. Vindran dies de penúria. Vindran derrotes, vindran grisors, vindran grades buides. Però el més difícil s'ha aconseguit: aquest primer any. El més difícil era el campament base i ja el tenim. Els dies de glòria queden més a la vora. I un sentiment es va forjant: el de l'Atlètic. Un club que ha nascut per portar Banyoles cap als cims. Aviat, ben aviat, l'orgull tindrà un color: el taronja. I l'Atlètic tindrà un lloc destacat en la història de la ciutat més important del món: Banyoles. No ens resignem a ser més que un club, nosaltres som, senzillament, Banyoles. I això és molt gran, amics. Molt gran.