dijous, 28 d’agost del 2008
Samora, l'ordinari més gros
En Zamora (o Samora) té un bloc a l'internet. Es veu que ara, aquí, deixen entrar a tothom. Vet aquí. Es un bloc d'istiu escrit a cop de sang i amb calorada extrema. Es veu que es troba sol la criatura i es posa a escriure la primera bestiesa que se l'acut. Com ara que un cotxe ha caigut a l'Estany de Porqueres. Vas etivocat, Marc. El cotxe no va caure sinó que va ser aparcat. A l'Estany si no trobes aparcament, què fas? Doncs l'aparques dins l'Estanyol. Si l'aparques dintre, una que el cotxe hi està fresc i quan el vas a buscar hasta et fan pessigoies els seients. L'altra, és que no te'l roba pas dingú perquè els Manites no tenen escafandra ni oxigen. L'altra és que el cotxe et surt net com una patena i no l'has de portar al Poste de Mata a netejar. L'altra és que dingú te'l fregarà ni et picarà per redere. Ai, senyor, Samora, el cotxe no va pas caure, l'hi van deixar. I per prudència, perquè a Banyoles deixes el cotxe aparcat a fora i sempre et passa un d'aquests piròmans disfressats de les Gargoles i t'hi calen foc i tan campantes. Pel que fa, a que menges torrons a l'istiu m'ho crec. Ets prou capaç. Menges torrons d'aquells d'Alicante i de Jijona, segur que te'n cardes cap a deu quintas, i després surts a jugar un partit amb l'Atlètic i no hi ha deu que et faci córrer. Bueno, llegeixo moltes animalades en el teu bloc i veig que encara tens amics que t'ho perdonen. Es maco, l'amistat. Però jo, per si de cas, he enllaçat el teu bloc en el nostre, perquè tot i ser un beneit, ets un beneit dels nostres. No t'estranyi, emperò, que el jutge Banal prengui cartes en les bestieses que dius i hagis d'anar a declarar a la Fonda, que com tothom sap, és com ara l'Audiència Nacional de Banyoles però en petit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Benvolgut Comité d'Orriols.
Permete'm que "entomi" aquest teu escrit dirigit a la meva persona de la mateixa manera que encaixava les apretades de ma de "saludu" del pare Sibecas al cel sia.
Per qui no ho sàpiga, en Sibeques pare era d'aquelles persones que et saludava amistosament donan-te la mà, i ja que hi era posat, aprofitava per trencar-te falanges, falangines, falangetes, carpians, metacarpians i si no tenis sort, fins i tot l'escafoides. Això si, com més forta era la munyida, més amigable es suposava.
Si senyor, gran home en Sibeques.
Jaumó Fàbrega parla de l’allioli com a formula eròtica en el numero 1260 de El Temps i cita aquest verset de Les Pedres de L’Àmfora de Vicent Andrés Estallés,
Jo defensava l’allioli,
aquella sabor, la seua trèmula solidesa.
Tu, al contrari, defensaves la maionesa
adduint testimonis cultíssims de gourmets.
T’he de dir, malgrat tot, que la maionesa
és sols un allioli que va eixir maricó
No te res que veure amb el que diu el Comitè, es evident. I potser nomes apropiat quant vols dir alguna cosa i no saps quina.
Estimat Samora,
Algun dia hauries d'escriure un elogi d'en Sibeques al teu bloc. Si no el recordem nosatres no el recordarà pas un de Noruega. Hem de fer memòria de la gent de part de bo i de la nostra gent. Hem de fer memòria perquè els valents mereixen ser recordats. En Sibeques és allà dalt esperant que tu escriguis.
Publica un comentari a l'entrada