Tot torna, a feu de Déu que tot torna

Jugant jugant el nostre soci xiscagardià va triar el motiu de Maria Vaqueta. El noi se'n recordava de la cèlebre Maria Vaqueta que feia de dona de fer feines a casa seva. La dona d'en Gonçalu, un fuster amb barret de palla i caràcter d'artista. La Maria Vaqueta netejava aparadors amb cullerets de colors i abrics estil Sofia Loren. Doncs vet aquí que Xisca de Gardi va voler fer-li un homenatge, treure-la de la boira de l'oblit, i el seu nom orgullós viatjava per aquestes pàgines de llautó. Vet aquí que en Vaqueta buscava casa per tota la comarca. Se'n va fer un tip de buscar i buscar. Aquesta no li anava bé perquè feia pudor de porcs, aquella altra era massa cara, la de més enllà era una ruïna. Semblava un impossible. Ja quasi havien tirat el barret al foc, i la voluntat al rec. Però una casa els esperava. Una casa de dintre vila, com ha de ser. Perquè els de Banyoles hem de viure a dintre vila i no pas a fora muralles. On s'és vist! A la fi van veure un anunci. Com no la casa la venia en Xavi Collell que amb això hi té la mà trencada i sap quina és la casa que s'escau a cada persona. En Vaqueta va mirar i va dir: aquesta. La van veure i s'hi van encapritxar a la primera. Casa antiga, d'arrels profundes, de pedres panxudes, casa del Carrer Nou. La casa d'en Gonçalu i la Maria Vaqueta. Ja seria molt demanar que en Vaqueta posés a l'entrada un obrador de fuster amb calaixeres per restaurar com tenia en Gonçalu. Ja seria molt demanar que a les golfes hi posessin un galliner i per la finestra tregués la cresta vermella un ufanós gall. Tot arribarà. De Montagut s'omple l'aigua de l'Estany i aquesta va desguassant pels recs fins ajuntar-se al nostre Terri, d'allà cap al Ter fins que desemboca a marina a la part de l'Estartit. Després de tantes voltes, el sol l'evapora i fa núvols i tempestes i cau un ruixat per la terra garrotxina de Montagut, i d'allà cap a l'Estany. Tot roda, tot gira, i en Vaqueta després de tantes voltes acabarà a Banyoles. Com ha de ser. Perquè tot torna, a feu de Déu que tot torna. I nosaltres, avui, fem memòria de la Maria Vaqueta, que és allà al cel i s'ho llegeix tot i crida en Gonçalu perquè és hora d'anar a passeig agafats de bracet.